Alguns creuen que saben i altres saben que creuen

El títol d’aquest bloc fa referència a una cita d’en Joan Estruch¹ que posa de manifest una diferència fonamental entre maneres de creure però a més a més ens ajuda a centrar l’atenció més en el COM es creu que no pas en el QUÈ es creu.

Quan es parla de creences i de religions s’acostuma a posar l’accent en el què. Aleshores en l’àmbit religiós es parla de cristians, de musulmans, de sikhs, de budistes… i afinant més, de catòlics, d’evangèlics, de xiïtes, de sunnites, de mahayanes, de theravades… i un llarg etcètera de tradicions religioses.

Així, doncs, la cultura religiosa ens aproxima a un extensíssim ventall de fonts de saviesa. A vegades, però, enlloc d’aprofundir en l’essència que comparteixen les religions (que tergiversacions a banda, sempre ha estat la d’ajudar a les persones a ser millors), ens ho mirem des de la superfície i utilitzem els “QUÈs” com a etiquetes que classifiquen i separen. I les etiquetes poden tapar a la persona i esdevenir perilloses.

Ara bé, si posem la persona al centre i la mirem als ulls, podrem copsar que la manera que té de veure i viure les seves creences pot ser molt més important que les creences en si mateixes. I no, no parlem només de religió. Parlem de persones, de la llibertat de pensament i de consciència a la que totes tenim dret i de la nostra manera d’exercir-la.

Fora de l’àmbit religiós, podem situar-nos en altres escenaris. Un exemple el podríem trobar en l’àmbit educatiu: Què passa quan la filosofia pedagògica de l’escola i el model educatiu de la família no coincideixen? Si ambdues parts saben que creuen podran arribar a acords però si una de les dues parts creu fermament que el seu posicionament és el bo i que l’altra part s’equivoca el patiment està servit.

I és que si bé en general, no es discuteix l’article 18 de la declaració dels Drets Humans², més enllà del reconeixement formal al dret a la llibertat de pensament, consciència i religió, hi ha la manera que tenim de veure i viure les pròpies creences.

No sé com ho veureu vosaltres, jo m’he adonat que m’és més fàcil sumar quan sé que crec , i que en canvi quan em despisto i em crec que sé, sovint m’equivoco. D’altra banda, he constatat que el meu respecte teòric a la diversitat en totes les seves formes només esdevé genuí quan sóc capaç de posar les creences i conviccions dels altres i les meves en pla d’igualtat.

I tu? Saps que creus o creus que saps? Et convido a reflexionar-hi a través de les activitats de l’itinerari “Creences i religions: Llibertat, diversitat i conflicte”.

L’itinerari compta amb una vintena d’activitats i s’estendrà des del mes de juny de 2017 fins al gener de 2018. Aquesta programació pren el relleu de l’itinerari, “Identitats imPossibles”, que durant l’any 2016 va posar l’accent en la sensibilització pel dret a la diversitat sexual, afectiva i de gènere. Com l’any passat, l’itinerari neix de la col·laboració entre les àrees de cultura i d’acció social de l’Ajuntament d’Olot que ha apostat per treballar els Drets Civils a la ciutat.

Queralt Bancells, tècnica del servei d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

¹ Joan Estruch i Gibert, mestre de mestres en el camp de la sociologia de les religions, va formular la cita: “N’hi ha que creuen que saben i n’hi ha que saben que creuen”.

² Article 18 de la Declaració Universal dels Drets Humans: Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.

Cartell de la xerrada introductòria “Drets humans i religió”