Armes vs llibres i l’experiència de l’acompanyament

Ahir dijous 25 d’octubre a la tarda, a la sala d’actes de l’INS Bosc de la Coma, va tenir lloc una conferència sobre la situació d’Hondures i el seu sistema educatiu.

L’acció sorgeix de les trobades del grup de referents en diversitats dels centres educatius de secundària. Aquest grup, impulsat pel CASG i l’IME va néixer fruit del treball que es va fer sobre diversitat amb els centres educatius de secundària i està format per referents dels 7 centres educatius d’educació secundària de la Garrotxa. Es reuneixen trimestralment i, entre moltes altres qüestions, havien posat de relleu les dificultats que tenen els joves d’origen hondureny d’incorporació tardana al sistema educatiu català i, alhora, el poc coneixement que es té sobre aquests joves i el seu context d’origen.

Així doncs, fruit d’aquesta demanda, Serveis Educatius en col·laboració amb el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, va organitzar aquesta acció formativa. Saady Suazo (secretari de l’Associació d’Hondurenys de la província de Girona) i Ester Fabregó (referent del projecte Vaivé i tècnica del Consorci d’Acció Social amb experiència amb el col·lectiu Hondureny) van compartir els seus coneixements amb les més de 50 persones que van assistir a la xerrada.

En Saady ha obert l’acte parlant d’Hondures com un país pobre, amb un sistema de govern autoritari que utilitza la repressió per mantenir-se en el poder. Aquesta repressió contribueix a l’augment de la violència d’un país on les “maras”* i el narcotràfic també es fan seves grans parcel·les de poder.

A Hondures, un país similar a Catalunya (pel que fa a població total) tot i que 3 vegades més extens, s’assassina  una dona cada 14 hores. Al llarg de l’any 2018 també han mort assassinats més de 400 joves, molts d’ells vinculats a moviments estudiantils de protesta. A aquest fet cal sumar-hi un sistema educatiu molt deficient, un 70% de pobresa infantil i un alt índex d’atur. Pràcticament és impossible trobar feina. Per això en Saady explicava que per als joves hondurenys només hi ha 3 opcions: fugir a un altre país, allistar-se al exèrcit o entrar a formar part d’una “mara”.

L’Ester ha explicat que, en el cas de joves provinents d’Hondures, al dol migratori cal afegir-hi les dificultats de vinculació amb la mare, ja que normalment són les mares les que inicien el procés migratori i passen molts anys separades dels fills. És habitual que es vegin forçades a deixar-los a Hondures a càrrec d’altres familiars quan encara són molt petits i que els recuperin 9 o 10 anys més tard, quan ja són adolescents. Des del projecte Vaivé s’acompanya  aquestes famílies per tal d’ajudar mares i fills/es en el seu retrobament i en l’establiment d’un nou vincle.

Pel que fa a la “caravana del migrante”que actualment desplaça a unes 3000 persones que intenten arribar a Estats Units fugint d’Hondures, ambdós ponents han coincidit que, malgrat que ara se’n parla més pel volum de persones que es desplacen juntes, aquest no és un fenomen nou i que moltes hondurenyes han arribat a Olot després de fracassar en un primer intent d’arribar als Estats Units. Si sumem aquest fet; la situació del país hondureny; a informació de les dades del padró municipal (moltes dones hondurenyes encara no han iniciat el procés de reagrupament); i el fet que a la comarca hi seguirà havent (previsiblement) oportunitats de treballar cuidant persones grans en economia submergida (sense papers)… fa pensar que l’hondureny serà un dels col·lectius estrangers que més augmentarà a la comarca en els propers anys.

*mara: grup organitzat de joves d’origen hispanoamericà que es dedica a activitats delictives i criminals. (Diccionari General de la Llengua Espanyola)