Bloc — 12 gener 2018

Vivim en una societat basada en el maltracte, però, què és el maltracte? Com podem identificar-lo? És possible canviar aquest paradigma per instaura-ne un altre? A continuació abordarem el maltracte i com es materialitza en les diferents dimensions de la vida, però també com apostar per una altra manera de viure: el bontracte, concepte encunyat per la Fina Sanz Ramon, des de la “Terapia de Reencuentro”.

La competència i el sotmetiment són alguns dels valors del sistema que ens governa, un sistema basat en el domini i la submissió que transcendeix a tota relació, ja sigui interna amb una mateixa, amb l’altre -la parella, el fill, la companya de feina o el veí del 4t 3ra- com també en l’àmbit social quan les institucions no donen resposta a les necessitats que caldria cobrir en una societat benestant.

El maltracte social és el que es podria anomenar violència estructural. Les relacions humanes es generen en contextos socioculturals que tenen els seus propis valors i dissenyen maneres de comportar-se i formes de fer que es consideren “normalitzades” basades en aquests valors. Les societats patriarcals apareixen fa uns 5.000 anys destruint cultures -com són per exemple les societats matrístiques- que tenien altres valors socials com la cooperació, la participació, la cura, l’atenció i l’alegria de viure.

En les societats patriarcals existeix una primera i bàsica discriminació entre els éssers humans i és la discriminació en funció dels genitals amb el que es neix i a través dels quals s’assigna un gènere: masculí o femení. Entorn al gènere es construeixen uns valors i rols que s’imposen des de l’exterior, a vegades per la força i a vegades de manera més subtil. Aquests valors, rols i actituds de gènere que formen part del model social, s’interioritzen al llarg del procés de socialització i construcció de la identitat com a home o dona, i es reprodueixen de manera inconscient.

Hi ha una valoració jeràrquica d’allò masculí per sobre d’allò femení que es reflecteix en el model social establert en base al sistema de dominació-submissió o el que podríem anomenar també relacions de poder. Aquesta discriminació de gènere és bàsica i després se n’hi van entrelligant d’altres com el nivell socioeconòmic, el color de la pell, la opció sexual, les creences, l’edat, etc.

Per tant, la discriminació de gènere i la reproducció de valors i rols formen part de la mateixa estructura social. Aquesta forma de relació de poder es constitueix en sí mateixa i es reprodueix com a model de relacions humanes i s’incorpora de manera no conscient dins de cada persona. El pes de valors socials d’una estructura social de milers d’anys queda incorporada de manera inconscient no només als nostres cossos – els cossos guarden memòria-, sinó també en valors, mandats o creences socials que és el que podem denominar inconscient col·lectiu.

Parlem de maltracte en les relacions quan les relacions de poder i la reproducció de rols es plasmen en una relació. Aquesta dinàmica forma part del model social i pot veure’s en molts dels nostres comportaments. La violència i l’agressió formen part de la nostra vida quotidiana, ho podem veure a les cases, a l’escola, a la feina, al carrer, a través dels mitjans de comunicació, etc. Les relacions de maltracte afecten a totes les persones independentment del seu estatus social, nivell econòmic o cultural, edat, color de la pell…

Parlem de maltracte intern quan aquesta violència social la reproduïm amb nosaltres mateixes, cap a la nostra persona. En un model social on les relacions són de poder, no només s’exerceix violència en el fora, sinó també en el dins. Cada persona aprèn a establir aquesta relació de maltracte no només amb les altres persones sinó també amb si mateixa incorporant-la a la seva vida quotidiana, maltractant-se i deixant-se maltractar, inconscientment.

Aquest model coexisteix en les nostres experiències vitals, familiars, relacionals i socials, i la manera com hem construït subjectivament els vincles afectius i amorosos poden reconfirmar el model social o permetre’ns veure i explorar altres maneres de relacionar-nos i practicar-les.

La prevenció del maltracte és fomentar les relacions de bontracte. El bontracte no existeix en terminologia, ni com a verb ni com a substantiu, així doncs, és important començar-ne a parlar, perquè el que no es diu no existeix i que cal nombrar les coses perquè siguin i es facin realitat, no només nombrant-les resolem el tema però si no les anomenen no podem construir la realitat que volem.

El bontracte es basa en un sistema de valors com la cooperació, la solidaritat, la negociació i la igualtat de drets reconeixent i respectant les diferències. Valors que caldria que aprenguéssim des de la infància com a aprenentatge bàsic per a la vida.

Necessitem entendre les nostres emocions, saber acomiadar-nos de les coses i les persones que no ens fan bé, aprendre a dir no a allò que no ens agrada, i a demanar el que desitgem respectant el o el no de l’altra persona.

Aprendre a valorar-nos i valorar a les altres persones amb les seves diferències, respectar el nostre propi cos i la nostra vida, crear vincles afectius, aprendre a viure amb autonomia, a ser amables, a agrair, a somriure. Disculpar-nos quan comentem errors, poder expressar les nostres pors sense sentir-nos per això menys persones, fomentar la nostra capacitat de desenvolupar-nos, i no témer que les altres persones també es desenvolupin, així com entendre que les nostres diferències i habilitats ens enriqueixen en comptes de viure-les com una amenaça.

Quan no ens desenvolupem com a persones, temem que les demés ho facin, quan no ens estimem sentim que no ens mereixem amor i som més fàcilment susceptibles als maltractes de les altres perquè ens maltractem internament. Quan no respectem a l’altre i exercim violència ens deshumanitzem i a la llarga aquesta violència o les seves conseqüències es tornen en contra nostra amb més violència, amb culpa, amb vergonya…

Quan no sabem acomiadar-nos bé fem mal i ens fem mal, quan no sabem gestionar les emocions les somatitzem en forma de mals o les descarreguem contra altres, quan tractem malament a la gent, la gent fuig de nosaltres i ens sentim aïllades.

Aprendre a reconèixer tots aquests processos i assajar canvis de comportaments i relacions més saludables cal fer-ho en les tres dimensions de les quals ja hem parlat abans: la social, la relacional i la interna.

Dimensió social: canviar valors, actituds i comportaments, fomentar la cultura de la pau, de la negociació, de l’equitat, de la solidaritat, la convivència, de la integració de les diferències i el respecte mutu.
Dimensió relacional: tant de parella com en qualsevol relació del nostre entorn: parlar, comunicar-se, expressar emocions de la millor manera possible, dir no quan volem dir no i sí quan volem dir si, el respecte mutu, negociar o acomiadar-nos de la millor manera possible quan s’ha de dir adéu.
Dimensió personal-interna: tractar-nos bé, fomentar una mirada compassiva cap a una mateixa, desenvolupar el respecte, valorar-nos i desenvolupar-nos al màxim com a persones.

Així doncs, cal fer un pacte amb el bontracte per poder crear una societat no violenta i que fomenti les relacions de pau.

Tina Ruiz, tècnica del servei d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

Comparteix

(1) Reader Comment

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *