M’han dit que…

Qui més qui menys, en alguna ocasió, ha escoltat o, fins i tot, formulat aquesta expressió. Representa la gènesi d’un possible rumor, una informació, segons el TERMCAT, “procedent de fonts no clarament identificades, que no està contrastada pels fets o prou documentada, i que es difon, de vegades intencionadament, de manera incontrolada a través de canals informals de comunicació”.

Algunes de les principals objeccions als rumors és que es desconeix exactament qui els difon; que són informacions ambigües, no contrastades, que sovint es mouen entre la certesa i la falsedat; que es transmeten amb intencionalitats no expressades públicament i que es propaguen de manera incontrolada per diversos canals d’informació (el boca-orella, els mitjans de comunicació; les xarxes socials).

Com afirma el filòsof Joan Canimas, els rumors no són, en termes morals, bons o dolents per definició, ja que, a vegades, escoltar la remor d’allò que s’anuncia, pot ser especialment útil. En tot cas, el que els converteix en indesitjables, des del punt de vista moral, és la falsedat. Si són falsos, són injustos. I si, a més, pretenen fer mal, a una persona, un col·lectiu o una institució, cal lluitar per eradicar-los.

Són moltes les dificultats per lluitar contra la viralitat dels rumors. Destaca, sobretot, el seu component emocional, que segons Sunstein, si generen por o disgust, els converteix en més fàcilment expansibles. A més, cal tenir en compte la importància de les conviccions prèvies dels individus, ja que el fet que una persona es cregui un rumor depèn de la manera que pensava abans d’escolar-lo. Determinats rumors tendiran a ser creguts per part d’uns grups (especialment els que afecten algun enemic nostre) i d’altres seran clarament rebutjats, si afecten les nostres conviccions prèvies. El fet de creure’s un rumor depèn, en part, de com encaixa amb el que ja sabies prèviament.

La lluita contra els rumors, per tant, no passa només per el desmentiment, aportant informació objectiva i veraç que contraresti informacions falses i mal intencionades. Cal, també, atacar les percepcions i les actituds que legitimen actuacions discriminatòries, especialment els estereotips i els prejudicis.

Els rumors es relacionen, doncs, amb els tòpics, els estereotips i els prejudicis. I el principal perill és la deriva cap a la discriminació. Cadascun d’aquests conceptes comparteixen una sèrie d’atributs: generalitzen i simplifiquen la realitat; juguen amb l’ambigüitat; defugen els matisos, eviten la deliberació; de l’excepció en fan la norma. Les víctimes propenses acostumen a ser col·lectius amb poc poder i una baix estatus social: les dones, els immigrants, els pobres, els exclosos, les perifèries, etc. Però tampoc se n’escapen altres de més poderosos: polítics, funcionaris, empresaris, comunitats religioses, etc.

Lamentablement, els rumors i els tòpics abunden de manera cada vegada més important en una societat com l’actual, fortament influenciada per les xarxes socials. Avui parlem de post-veritat (de fet, si traiem la pompa de l’anglicisme, de mentides) que, entre altres coses, han afavorit que personatges com Trump guanyin eleccions. La pròpia noció de democràcia està en joc amb l’auge i la proliferació descontrolada dels rumors i les fases notícies. Com si d’un virus maliciós es tractés, cal que la societat s’impliqui en aquesta lluita, perquè ens afecta a totes i a tots, i el preu a pagar és massa alt.

Xavier Casademont Falguera
Tècnic del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

Àudio: Programa En acció de Ràdio Olot emès el dia 24 de gener de 2017 on es parla de Rumors, tòpics i discriminacions

Font de la imatge destacada: Talking 021 / Hablando 021 de Carlos Magariños a Flickr sota llicència Creative Commons