Bloc General — 10 abril 2019
At the Jefferson Davis monument in Mid-City.

És fàcil condemnar el terrorisme supremacista blanc de Noruega de 2011 o de Nova Zelanda de 2019; una mica més complicat condemnar la política de fronteres de la Unió Europea (que està provocant molts més morts que els atemptats anteriors); i encara més difícil obrir el ulls i acceptar el què està passant a tocar de casa.

Avui en dia, a la Garrotxa, hi ha persones que truquen demanant serveis que rebutgen quan veuen que l’operari és negre; propietaris de pisos que posen la condició a les immobiliàries de llogar-lo “a algú del país” i comercials del sector de l’automoció que es treuen de sobre a persones racialitzades dient que “hoy el comercial no està” per poder atendre més de pressa als clients blancs que s’estan esperant. També sovintegen comentaris del tipus: “per ser negre ets molt normal, vull dir que tu no ho sembles, ja m’entens”.*

Això implica que hi ha moltes persones que pateixen, sovint en silenci, el racisme, la islamofòbia i el supremacisme: joves que tot i tenir feina i ingressos suficients no poden llogar cap pis; persones a qui el nom o el color de la pell tanquen les portes al món laboral; dones a qui fan escollir entre la feina i el hijab; i un llarg etcètera de persones que pateixen violència cada dia en forma de discriminacions.

 

No són excepcions ni fets aïllats.

Són senyals inequívocs: vivim en una societat racista.

Una societat racista de la què inevitablement formem part i que beneficia als blancs-occidentals.

 

Hi ha discrimacions perquè algunes persones les porten a terme, però hi són també perquè a moltes altres persones ens és més còmode mirar cap a una altra banda.

 

Potser és hora de tenir la valentia de mirar enfora.

De tenir-ne encara més i de mirar pell endins.

Ens sembla bé el què passa?

Quina responsabilitat tenim en tot plegat?

 

Cada vegada hi ha més homes que no temen perdre la seva posició de privilegi i es sumen a les reivindicacions feministes.

Quan trigarem les persones blanques europees a fer el mateix?

Fins quan permetrem que la gàbia d’or silenciï els nostres valors?

 

*Tots aquests exemples han passat realment a la comarca.

Comparteix

(0) Readers Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *