“Integrative societies and disability open and smart cities from social sciences”

Jornades internacionals, 5 i 6 d’Octubre 2017, organitzades per l’institut Guttman i per BDebate international, Caixafòrum, Barcelona.

Les jornades es centraven en com les ciutats intel·ligents poden integrar les diferents diversitats funcionals.

Les jornades pivotaven en el concepte de discapacitat entesa com a les barreres de l’entorn que t’impedeixen realitzar una activitat. Feien evident en com ningú no en pot quedar al marge, ja que si davant d’una barrera de l’entorn es mira cap a un altre costat, s’està afavorint que una persona tingui una discapacitat.

Es reivindicava un canvi en les terminologies per així provocar un canvi en l’enfocament donat des de serveis socials cap a la persona amb discapacitat. Els ponents, experts en la matèria i alguns d’ells amb discapacitat, van reivindicar el concepte de cooperació en comptes d’inclusió. Es rebutjava la visió paternalista que en moltes ocasions es troben i reclamaven que se’ls tingui en compte per organitzar i planificar projectes: la veu en primera persona.

Es va posar de manifest el gran espai que cal cobrir entre les adaptacions universals i les necessitats individuals, es van posar algunes solucions sobre la taula com el projecte ja existent a Barcelona “Primavera cacharrera”, on l’usuari de manera individual fa la demanda de la seva necessitat i es busca una solució adaptada. Aquest projecte és una xarxa de productes i usuaris en un espai que s’autogestiona per ell mateix.

També es van presentar apps que permeten emmagatzemar dades d’usuaris per detectar aspectes de la ciutat que cal millorar. D’altres apps que donen avís sobre quan prendre’s la medicació o quan agafar un autobús però també quan realitzar les rutines diàries (pensades sobretot per usuaris amb discapacitat intel·lectual o amb alguns trastorns mentals). Un altre recurs seria la possibilitat d’adaptar la pantalla d’un caixer automàtic quan s’introdueix l’usuari i que aquest reconegui les necessitats de l’usuari. En definitiva, com les noves tecnologies poden ajudar a construir ciutats i societats més sensibles i més amables.

La reflexió que s’en pot extreure és que si la societat és capaç de fer canvis tenint en compte les diferents necessitats, haurem aconseguit fer canvis profunds en el sistema, ja que actualment el sistema escup a persones diferents de la majoria, persones amb necessitats diferents a la majoria, persones que no assoleixen uns objectius determinats o que no són prou productives… i en aquest engranatge hi podem ser tots en algun moment o altre. Es van proposar solucions de micromecenatge, banca ètica, el banc d’hores i altres instruments amb l’objectiu d’empoderar a les persones i, per tant, també les persones amb diversitat funcional.

Eva Tomàs, tècnica de l’equip de valoració de la dependència del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa