Bloc — 31 maig 2016

La importància de la immigració en la composició de la població olotina és més que notable. Moltes vegades, però, s’acostuma a identificar, erròniament, les migracions amb el darrer dels grans fluxos que ha viscut Olot, que correspon amb l’arribada de persones provinents d’arreu del món, i s’obvia l’enorme protagonisme d’altres fluxos, territorialment més propers, però temporalment més allunyats.

En tot cas, Olot, com la resta de Catalunya, ha viscut històricament l’arribada constant de persones d’arreu, i és especialment durant bona part del segle XX, que la immigració s’ha d’inserir en una línia de continuïtat històrica. Una immigració que, com va demostrar el treball d’Idesga, Els nous olotins, ha provingut de l’èxode del camp a la ciutat, de la resta de Catalunya, i de la resta de l’estat espanyol.

Entre la immigració espanyola sobresurt el cas de la immigració andalusa, que entre els anys quaranta i setanta, es va assentar de manera important al conjunt de Catalunya (d’aquí, el qualificatiu, entre els andalusos, de Catalunya com la novena província), i també a Olot. Les dades de la nostra ciutat són ben eloqüents. Així, al 1940, amb una població total de 14.918 habitants, hi havia 226 andalusos. Al 1975, amb una ciutat de 22.941 habitants, els andalusos ja havien crescut fins els 2.620.

El procés d’assentament de la immigració andalusa a Olot és l’objecte d’estudi d’una tesi doctoral que, entre altres coses, quantifica i analitza el perfil dels migrants andalusos, i es centra en l’anàlisi dels factors d’expulsió (les causes que expliquen els moviments migratoris) i els factors d’atracció (que expliquen els motius pels quals Olot fou un municipi receptor).

A més, la tesi analitza detalladament quins foren els principals àmbits que afavorien el procés d’integració social de les persones immigrades andaluses, entre els quals destaquen, principalment, les enormes possibilitats d’inserir-se laboralment i aconseguir ingressos de forma continuada, així com també els àmbits més complexos, entre els que destaca, sobretot, les dificultats per accedir a l’habitatge, cosa que va donar lloc, a fenòmens com el barraquisme i l’infrahabitatge.

Xevi Casademont Falguera, tècnic del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

Font de la imatge destacada: "Olot Misión" (número 747, 2 de maig de 1970)

Comparteix

(0) Readers Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *