Actualitat General — 08 octubre 2018
no_pais_negras

Silvia Albert Sopale, és espanyola, vasca , i negra. Actriu i mare. Autora de l’obra ” No es país para negras” representada en les principals ciutats de l’estat espanyol i a Olot, dins la programació de les festes del barri de Sant Miquel.

“Negra soy, negra, negra, negra soy, negra, sí, negra soy. Y alisar mi cabello no quiero, no. Y voy a reirme de aquellos que llaman a los negros gente de color. ¿Y de qué color? ¡Negro!”

Me gritaron negra de Victoria Santa Cruz

Tot això clama Silvia quan puja a l’escenari per denunciar en primera persona, el racisme invisible, “positiu”, i subtil; paternalista i ple de prejudis, aquell que si et queixes sembla que són paranoies però que ella ha experimentat en la seva pròpia carn. Ella, i tota una comunitat de dones negres espanyoles. Una posada en escena que parla dels records propis i els de totes elles i narrarà part de la història, no explicada, de les dones afroespanyoles, i també afrocatalanes, que cada dia pateixen el racisme a la seva pell, mai millor dit, amb totes les seves formes: directe o simbòlic, punyent o latent, conscient o incosncient, que expressen el malestar de viure en una societat blanca que encara necessita reconèixer la seva diversitat. Però també és una obra per convertir-se en referent positiu, amb orgull de ser com som, de poder nodrir la seva pròpia identitat comptant amb una nova mirada de l’altre.

Aquesta obra pretén trencar estereotips, prendre consciència que som una societat diversa, visibilitzar aquesta realitat, ser referents positius , donant una visió àmplia d’Àfrica, un continent format per 53 països i de més 1.200 milions de persones… i parlar de tota la seva riquesa i no només de la seva pobresa. Tothom hauria de saber que totes les persones provenim d’Àfrica, que allà va començar la humanitat.

Al finalitzar l’obra va fer un diàleg obert, sincer i livià sense lloc per la culpabilitat, només per emprendre un camí diferent on tothom hi sigui present.

Unes 200 persones van assistir al casal de Sant Miquel. Persones d’edat i procedència diversa. Una mostra de la diversitat de la nostra ciutat.

“Porque me acepto

Rotundamente libre,

Rotundamente negra,

Rotundamente hermosa.”

*Fragment del poema Shirley Campbell

Comparteix

(0) Readers Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *