Bloc — 12 desembre 2012

Des de l’Àrea d’Atenció de la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa hem participat al 15è congrés estatal de voluntariat, d’enguany, celebrat a Bilbao, sota el lema:  alez ale, mendi bat ( un gra, una muntanya)

A continuació us adjuntem les idees principals:

El debat sobre els reptes de futur de l’acció voluntària s’ha emmarcat en el context actual, una situació de crisi econòmica, política i social. S’ha remarcat el fet que les dimensions relacionals, associatives i de comunitat han perdut musculatura en aquests darrers anys. Ocupats en activitats d’oci i de consum, hem posat menys atenció a la qualitat dels nostres espais de relació, de xarxa social. Hem debilitat l’esfera comunitària, espai on produïm, construïm les relacions. Tots plegats, ciutadania, administració i polítics, ens hem oblidat del consens del bé comú. Estem en una situació de polarització social. A partir d’aquest context es destaquen reptes per treballar que van sorgir el llarg dels dies del congrés:

1r repte: Noves tendències en l’acció voluntària.

Una persona voluntària és aquella que es compromet, per iniciativa pròpia i de manera desinteressada, en una acció organitzada al servei de la comunitat.

El voluntariat no és el pla B de l’administració, sinó que ofereix respostes a les necessitats socials des d’una actitud inclusiva, creativa, complementària i proactiva, i des d’un compromís personal i col·lectiu amb el seu entorn. El voluntari  aporta un valor afegit en l’acompanyament a les persones.

El voluntariat és un fenomen social en creixement que va molt lligat a la cultura de la participació social, ja que és una forma d’expressió, tot i que no l’única.

Dissenyar noves tendències, noves formes de voluntariat, més relacionades a oferir el temps per a la causa, el projecte en concret; i no vinculades a una organització, és el primer repte.

2n repte: No perdre qualitat en el voluntariat

Totes les persones tenim qualitats suficients per fer voluntariat. Només cal trobar el lligam entre la capacitat de la persona voluntària i l’objectiu d’atenció del projecte de voluntariat. És a dir, que el voluntari se senti motivat per a realitzar la tasca. I que la persona que rep el voluntariat se senti ben acompanyat.

Les entitats del Tercer Sector ajuden a augmentar aquesta qualitat a través de tallers, xerrades, cursos de formació, jornades de bones pràctiques, espais d’intercanvi d’experiències, trobades… i ho fan perquè si tenim un voluntariat ben format repercutirà en la seva tasca i beneficiarà a la persones, a la comunitat… a qui atén.

Una altra de les qüestions que no podem obviar és que estem en un canvi d’època. I també hem d’evitar que l’impacte de la crisi provoqui crear llocs de voluntariat en substitució a llocs remunerats. Això provocaria la baixada de la qualitat del voluntariat. Cal apostar per un voluntariat fort.

3r repte: Cal cooperació entre entitats, per renovar-se.

En els darrers temps el teixit associatiu ha tingut el risc d’enganxar-se a ser només proveïdors de serveis, provocat pel sistema capitalista i recolzat directa o indirectament també per les administracions.

Moltes de les entitats han perdut color.  Els falta la calidesa, el valor afegit que aporten a la societat, i cal recuperar-la. Ho hem de fer entre tots amb autocrítica, amb coresponsabilitat, des de dins, per part de totes les persones que formen l’entitat: juntes directives, assembles, col·laboradors, voluntaris, etc.

El Tercer sector ha de tenir estratègia. Ha de ser capaç de parar, valorar el moment, reflexionar, fer autocrítica, i reinventar pel present i pel futur. Només així aconseguirem recuperar allò que ha perdut. Això sí: no ho pot fer sol. Hem de potenciar la política de la cooperació entre entitats, perquè sumar és guanyar.

4rt repte: Transformar la suma de “jo’s” en  plural “nosaltres”

La participació social és qualsevol activitat orientada a influir directa o indirectament sobre l’espai públic realitzat per persones a través d’accions a títol individual o a títol d’agrupacions ciutadanes.

La participació social sorgeix sempre des d’una consciència de pertinença comunitària que, amb responsabilitat i amb dret a intervenir en el desenvolupament social, fa que algunes persones actuïn pel canvi i la transformació social de la comunitat.

Aquesta participació sempre va orientada al bé comú,  a una causa i és realitzada per diferents actors socials que fomenten la creació del teixit social i impulsen la relació i la interacció ciutadana (la cohesió social).

El voluntariat, com hem dit, és només una forma més de participació social. No l’única. Cada vegada més ens trobem amb els anomenats NMS (nous moviments socials) com el 15M, PAH (Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca), etc.

Un moviment social és una xarxa interactiva d’individus, grups, organitzacions units per unes creences i valors comuns que intervé amb una certa continuïtat en el procés de canvi social i política, adreçant les seves demandes a la societat civil i a les autoritats mitjançant l’ús d’accions de protesta. Aquests moviments socials es consideren nous perquè posseeixen unes característiques ideològiques, organitzatives, un estil polític i una base social diferents dels que tenien els moviments socials clàssics (com el moviment obrer). Per exemple, els NMS es despleguen organitzativament a través de les TIC.

Les principals conclusions de totes les ponències, tallers i xerrades del congrés són clarament defensores de  potenciar el voluntariat en quantitat i sobretot en qualitat. I aposten per la política de cooperació entre els diferents agents socials. Acostar-nos a aquells que són molt diferents a nosaltres ens donarà riquesa i molts aprenentatges. En definitiva, estem parlant de  la importància que els petits canvis poden ser molt grans per a la transformació i el canvi social del present i sobretot per el futur. És evident que estem en un canvi d’època i això ens ha de fer pensar que el que fèiem fins el moment, ara ja no tot ens funciona. Ens hem d’adaptar, tots plegats, ciutadans, polítics, tècnics, entitats, empreses,… a la nova situació. Això vol dir que hem de renovar-nos, reinventar-nos i recuperar, també, allò que hem deixat oblidat en aquest temps de capitalisme, que és el consens del bé comú.

Mireia Delgà i Elena Masanas són professionals de l’Àrea d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

[divider top=”0″]

Us presentem un vídeo molt interessant titulat Participar para transformar i editat per bolunta, una agència per al voluntariat i la participació social del País Basc, en motiu del dia del voluntariat i coincidint  amb la celebració del desè aniversari d’aquesta agència.

Si no podeu veure aquest vídeo, feu clic aquí.

[divider top=”0″]

Comparteix

(8) Readers Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *