Bloc — 08 juliol 2013

L’any 2012 va ser declarat per la Comissió Europea l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i de la Solidaritat Intergeneracional.

Dins aquest marc, la Generalitat de Catalunya va establir uns pilars sobre els quals creia que havien de pivotar totes les accions que es portessin a terme per commemorar-lo.

Concretament, es parlava de tres eixos:

  • la participació de la gent gran i la promoció de les relacions intergeneracionals
  • la millora del benestar i la salut a partir de l’envelliment actiu
  • la formació contínua de la gent gran

Segons com, ens poden semblar paraules molt abstractes o molt buides, però Olot, i la Garrotxa, està plena de gent que les omplen de contingut amb les seves cosetes de cada dia. Segurament, mai s’han plantejat si promouen les relacions intergeneracionals o si envelleixen de manera activa, potser ni tan sols saben que la Generalitat fa plans perquè ells estiguin més bé però, en canvi, són persones actives, amb ganes de fer coses, de dir-hi la seva, de participar, de moure i fer que els altres es moguin…

La Glòria té 75 anys. No sap de què va la telesèrie de la tarda perquè gairebé no la veu mai. Després de dinar es troba amb les seves amigues per anar a fer el volt pel nucli antic. No són amigues de tota la vida, es van conèixer fa un temps, quan es buscaven persones que coneguessin la història del barri… hi va anar perquè ha viscut tota la vida al barri i com que té molt bona memòria, se’n recorda perfectament de les botigues, tallers i petits negocis que hi havia als carrers de prop de casa seva…

S’han anat trobant, van a caminar, s’asseuen juntes a la plaça, compten els anys que tenen i tots els mals que han passat!, van a prendre el tallat, descafeïnat!, al bar del costat, i estan contentes perquè poden fer-ho cada dia…

L’Ernest té 86 anys: Llegeix el diari cada dia al matí, passa per l’ajuntament i recull les cartes que a la tarda portarà al casal. Ha de mirar l’agenda, que la sol tenir molt plena i decidir si avui va amb cotxe o agafa el transport públic. Quan arribi, anotarà a la seva llibreta tot allò que es parla durant la reunió perquè no se li oblidi res important.

És un home actiu, ha participat en diferents entitats tota la seva vida, li encanta escriure i quan coneix una persona la primera cosa que fa és dedicar-li un poema que ell mateix escriu amb bona lletra.

En Ramon té 68 anys, es va jubilar fa tres anys. Ja quan treballava li encantava fer d’avi de les seves dues nétes: recollir-les a l’escola, portar-les a berenar i anar una estona amb elles al parc.

No s’havia plantejat mai acostar-se al casal fins que un bon amic seu, jubilat al mateix any que ell, el va animar a anar-hi un dia que feien una xerrada sobre la importància de portar una alimentació equilibrada. Es va sorprendre quan va veure que el casal està ple de gent, i que també n’hi ha de la seva edat!; va descobrir una oferta d’activitats molt més àmplia de la que es pensava i encara es sorprèn més veient com a ell, que sempre havia dit que “això dels casals és només pels vells”, li passen les hores volant quan és al casal amb els companys.

Fer-se gran és un aprenentatge que s’adquireix, dia a dia, en el gran viatge de la vida; una etapa més que es mereix ser viscuda amb empenta i alegria. Aprendre a fer-se gran i gaudir plenament d’aquesta etapa és una de les fites que no només aborden els casals sinó que és objectiu de tota aquella persona que, arribada una edat, segueix vivint la vida amb intensitat per allunyar-se de la sabuda frase: “la vellesa és la pèrdua de la curiositat” (J. P. Sartre.)

Àrea d’Atenció a la Comunitat

Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

La foto és del grup de dones que durant l’any 2010 va participar en un projecte de recuperació de la memòria històrica del Nucli Antic d’Olot.

Comparteix

(4) Readers Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *