Bloc — 18 setembre 2019

Com més diversa és la nostra paleta de colors més possibilitats tenim de percebre el món des de diverses perspectives.

Richard Sennett, sociòleg i historiador, i molt conegut pels estudis sobre els lligams socials en les ciutats, en el seu llibre “Construir y habitar. Ètica para la Ciudad” diu “El perill és evident en l’agricultura, on els monocultius esgoten el sòl i són més vulnerables a malalties incontrolables mentre que els camps amb biodiversitat són més sans i resistents”.

De fet, sempre hi ha hagut diversitats, som únics i irrepetibles i al mateix temps profundament interdependents. Sóc perquè som diu una dita africana. Les relacions socials i comunitàries són imprescindibles per ser.

Fins fa molt poc aquesta perspectiva de diversitats no es tenia en compte i ara s’ha fet evident. Aquest canvi de paradigma no és gens fàcil perquè el concepte de diversitat ja no és un concepte abstracte, sinó que ens interpel·la, en la nostra vida quotidiana, i ens fa trontollar les nostres creences, emergeixen les pors o queda evidenciada la nostra ignorància i, a sovint, sense consciència, comencen a aparèixer el “ismes“, racisme, sexisme, classicisme…

Viure la diversitat és un estímul que ens desafia i obliga a desenvolupar noves formes de veure, d’entendre, de relacionar-nos… En definitiva de viure.

Nosaltres, com a professionals públics de l’àmbit social, també, ens interpel·len les diversitats. Convivim, també, amb la riquesa que implica la diferència i les complexitats de viure-la . Per això, es fa necessari disposar d’espais de reflexió i d’eines.

Ocupar aquest rol professional no és fàcil, en situacions de necessitat les persones estem sota situacions de tensió i estrès. En aquestes circumstàncies gestionar la diversitat present a la nostra societat i en nosaltres mateixes planteja reptes importants: els petits fets subtils que formen part de les relacions, les dinàmiques de poder que s’instauren, així com la complexitat de les nostres identitats com a éssers humans.

Per això, aquest any, en la nostra jornada corporativa, amb l’acompanyament i facilitació per La Xixa Teatre, hem abordat la gestió de la diversitat des d’un punt de vista interseccional i utilitzant eines vivencials.

La interseccionalitat contempla a la persona com un embull de fils, els quals estan connectats uns amb els altres. Aquests fils corresponen a cadascun dels eixos de la persona (edat, sexe, gènere, orientació sexual, classe social, creences, color de pell, aspecte físic, origen…) que conformen la seva identitat. Per tant, és un abordatge amb una visió àmplia i d’interacció entre els diferents eixos de la persona. No podem entendre aquests eixos d’una manera aïllada, sinó que s’articulen i s’experimenten en interacció uns amb les altres. Així doncs, les identitats de les persones són múltiples, complexes, dinàmiques i interaccionen amb el sistema social i els seus valors.

Conèixer que hi ha altres formes de veure la vida a més de la nostra, viure la diversitat i expressar dubtes o sentiments generats ha estat un bon aprenentatge.

Comparteix

(0) Readers Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *