Entre el paternalisme i l’abandonament

El passat 1 de desembre 2015 la Fundació Campus Arnau d’Escala i el Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya varen organitzar la jornada “Entre el paternalisme i l’abandonament” amb la intenció de debatre i donar resposta als reptes que l’Observació General número 1 sobre l’article 12 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat planteja.

La jornada es va iniciar amb la intervenció de la professora de filosofia de la Universitat de Barcelona i presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, Begoña Roman, la qual va incidir en la definició de la paraula “discapacitat” com a diferència en la funcionalitat del dia a dia, aquesta diferència necessita una discriminació positiva, un suport que permeti a la persona un bon projecte vital. La jornada va continuar amb dues taules rodones on es van debatre els reptes ètics i jurídics, psicoeducatius i socioeducatius.

Es va destacar la necessitat d’un canvi de paradigma, potser caldria un canvi legislatiu? El sistema actual és un model paternalista vers les persones amb discapacitat, cal reivindicar la igualtat d’oportunitats, el principal afectat ha de ser qui prengui les decisions perquè la seva diferència no sigui discapacitant. Cal reivindicar la igualtat d’oportunitats amb el suport necessari (per no caure en l’abandonament i/o en la desprotecció) no amb la suplència d’un altre.

Es proposa una valoració multiprofessional, analitzar quines dificultats té la persona per prendre decisions per capacitar la persona amb el suport necessari perquè sigui el màxim d’autònoma possible per prendre les seves pròpies decisions.

Font de la imatge destacada: Holding Hands de David Amsler a Flickr sota llicència Creative Commons