El dret d’asil a Europa: Models i reptes en l’acollida de persones amb necessitats de protecció internacional

Els dies 9 i 10 de juny tècnics del Consorci van assistir aquest seminari, organitzat per la xarxa Asil.cat [1]. Experts i representats internacionals van exposar i comparar diferents sistemes d’acollida europeus, en base al que estableix la normativa europea en matèria d’asil, per tal d’avançar cap a la definició d’una política pública en matèria de protecció internacional a Catalunya.

Des de la Taula de benvinguda, Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat i membre de la xarxa Asil.cat, va recordar que el dret d’asil és un pilar bàsic de la democràcia. “És el dret a la vida de les persones que han estat amenaçades, i per això seguirem denunciant les vulneracions que se’n fa”. També va afirmar que el dret d’asil està en perill: “S’està imposant una dinàmica xenòfoba que amenaça el dret d’asil.”

El primer dia, representants d’institucions i entitats especialitzades en protecció internacional de països com Suècia, Noruega, Bèlgica, Alemanya i Itàlia, van exposar models de gestió pública i/o privada de l’acollida de persones sol·licitants de protecció internacional i es va debatir al voltant de quin ha de ser el paper dels municipis i les regions en l’acollida d’aquestes persones.

L’any passat les sol·licituds d’asil a Europa van augmentar tres vegades més que la mitjana dels 3 anys anteriors. Es remarca com una de les situacions més vulnerables, la dels menors no acompanyats i la desaparició dels menors en el trajecte a un centre d’acollida. La majoria dels menors que arriben a Europa procedeixen de Síria i Eritrea.

El segon dia es va analitzar la situació d’aquells sol·licitants de protecció internacional que, per la seva situació d’especial vulnerabilitat, requereixen de condicions d’acollida específiques, com són les persones víctimes de tortura, les víctimes del tràfic d’éssers humans o els menors no acompanyats, els refugiats d’edats avançada, les persones LGTBI o les persones afectades d’un trastorn mental, entre d’altres.

Experiències com la del centre d’acollida de Berlín, especialitzada en l’atenció a sol·licitants d’asil i refugiats del col·lectiu LGBTIQ; o la de Belgica, de suport a les persones d’edat avançada procedents de paisos com Congo, Burundi i Ruanda; o Nidos Foundation, institució nacional de tutela de menors no acompanyats dels Països Baixos, entre altres.

[1] Asil.cat és un conjunt d’entitats organitzades de forma voluntària, sense personalitat jurídica pròpia, amb l’objectiu de defensar el dret d’asil a Catalunya i els drets de les persones que han patit un desplaçament forçat fruit de greus vulneracions dels seus drets humans. El seu objectiu és millorar les capacitats d’acollida de la societat catalana de les persones sol·licitants de protecció internacional i d’apatrídia, refugiades, apàtrides, persones denegades de la protecció internacional, a través del reconeixement dels seus drets a través d’activitats d’assistència, atenció, incidència, formació i de sensibilització.