El Consorci d’Acció Social de la Garrotxa porta al Parlament la realitat del sensellarisme fora de l’Àrea Metropolitana

Lali Surià, referent de sensellarisme del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG) va fer una compareixença recentment al Parlament de Catalunya per aportar la seva visió com a ens supramunicipal sobre la proposició de Llei per erradicar el sensellarisme. La compareixença, tenia com a objectiu valorar la proposta de llei i assenyalar aquells aspectes que cal adaptar a la realitat territorial de les comarques mitjanes, com la Garrotxa.

Des del Consorci, que desenvolupa la seva tasca als 21 municipis de la comarca, es va destacar que el fenomen del sensellarisme no és exclusiu de les grans ciutats i que cal que la Llei visibilitzi i doni solucions efectives a totes les situacions arreu del territori. També va exposar que comparteix plenament l’objectiu d’erradicar el sensellarisme, considerant-la una “emergència social que va en augment i a la qual cal posar focus”.

No obstant això, va fer èmfasi en dos punts fonamentals per a l’èxit de la Llei:

1. Llei d’habitatge i inserció: es va considerar imprescindible que, paral·lelament al desplegament de la nova Llei, es faci una intervenció contundent sobre la Llei d’habitatge i s’ampliï de forma exponencial la borsa d’habitatges d’inserció.
2. Clarificació de drets i incompliments: tot i estar d’acord amb els drets que es recullen, es va demanar especificar de forma clara com s’asseguraran i quines mesures es prendran en cas d’incompliment per part de les administracions.

Una de les principals aportacions del Consorci se centra en el desequilibri territorial que pot generar la Llei tal com està plantejada, ja que l’articulat es troba molt enfocat als municipis de més de 50.000 habitants, especialment de l’àrea metropolitana. El Consorci va alertar que aquesta manca d’equitat fa que els drets de les persones en situació de sensellarisme no siguin equiparables segons el seu lloc de residència.

Per tancar la seva intervenció, Lali Surià va posar l’accent en la necessitat de garantir una atenció integral a aquest col·lectiu:

• Dret a l’alimentació: es va demanar que la Llei estableixi el dret a l’alimentació d’una forma més contundent, amb la creació de recursos a la Cartera de Serveis Socials per cobrir aquesta necessitat.
• Salut comunitària: es va demanar incloure la necessitat d’ampliar els equips de Salut mental que poden intervenir al carrer, assegurant que la Cartera de Serveis de Salut els incorpori arreu del territori per poder desplegar una atenció integrada (social i sanitària), tal com ja es fa a la Garrotxa amb l’equip ETAC (equip de tractament assertiu comunitari).
• Més enllà de l’assistencialisme: finalment, es va alertar que els espais residencials com pensions o albergs, si bé són necessaris, no permeten el treball d’acompanyament cap a l’autonomia. Es va demanar la inclusió de recursos amb  serveis d’intervenció socioeducativa en municipis de menys de 50.000 habitants, per evitar mantenir una línia de treball que no avanci més enllà de l’assistencialisme.