Podries… aturar la guerra!!

“Si hagessis nascut en una altra terra
podries ser blanc, podries ser negre…
un altre país fora casa teva,
i diries sí en una altre llengua.
T’hauries criat d’una altra manera
més bona, potser: potser més dolenta.
Tindries més sort o potser més pega…
tindries amics i jocs d’altra mena,
duries vestits de sac o de seda,
sabates de pell o tosca espardenya
o aniries nu perdut per la selva.
Podries llegir contes i poemes,
o no tenir llibres ni saber de lletra.
Podries menjar coses llamineres
o només crostons eixuts de pa negre.
Podries…Podries…
Per tot això pensa que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve fugint de la guerra,
fugint del dolor i de la pobresa.
Si tu fossis nat a la seva terra
la tristesa d’ell podria ser la teva.”

Amb aquest poema de Joana Raspall va començar l’acte que la Plataforma Garrotxa Acull va organitzar el passat dissabte 20 de febrer al Passatge Colon sota el lema Aturem la Guerra i al que van assistir al voltant d’unes 70 persones. Un acte de sensibilització i solidaritat envers els refugiats provinents majoritàriament de la guerra de Síria, que travessen la Mediterrània cap els països europeus demanant asil en la seva fugida per la supervivència.

Anna Confetti, cooperant de Pallassos sense Fronteres va relatar les seves experiències i imatges viscuda al campament de refugiats d’Indomeni, un petit poble de Grècia prop de la frontera amb Macedònia. Tots arriben exhausts i la majoria deshidratats i desnodrits. Tal com denuncia ACNUR “Les infraestructures de recepció, els serveis o els procediments de registre estan saturats i molt lluny de cobrir les seves necessitats reals”.

Ahir, 24 de febrer de 2016, Nacional digital deia: L’èxode de refugiats a les portes d’Europa no s’atura. Entre aquest dilluns al vespre i dimarts al matí han entrat un miler de persones, majoritàriament sirianes però també afganeses i iraquianes. La policia de macedònia controlava la frontera d’Idomeni i deixava passar els refugiats, només de deu en deu. Tot plegat després de dies on s’han viscut escenes molt dramàtiques, especialment quan es va tancar totalment el pas i es van produir càrregues amb gasos lacrimògens.

Mentrestant, centenars de sirians, afganesos i iraquians esperen el seu torn per poder continuar el seu camí cap a Europa a través de Sèrbia i Hongria, país de l’Unió Europea que està construint un nou mur per aturar els refugiats.

I malgrat tot, el reconeixement de l’esperança a través de la innocència d’uns pallassos al marge de la realitat, somiant per un món més amable.

Font de la imatge destacada: Pallassos Sense Fronteres a Facebook