Treball comunitari i serveis socials: Una relació impossible o un escenari de possibilitats?

29/04/2014 | “El Consell recomana que els Serveis Social d’Atenció Primària (SSAP), donin prioritat a l’atenció comunitària, concretant-la en projectes operatius i realitzables. Aquesta recomanació no té connotacions de subvalorar la importància de l’atenció individualitzada/familiar, sinó que té en compte el fet que les tasques d’animació, promoció i desenvolupament comunitaris ofereixen més possibilitats de provocar en la comunitat canvis qualitatius de major abast” [Generalitat de Catalunya, 1988].

Quan llegeixes la data en què la Generalitat va publicar aquesta recomanació és el que fa que aquesta cita fos dinamitzadora de la conversa, rica i interessant, que es generar entre els diferents professionals. Així és com el Col·lectiu de Professionals del Treball Comunitari de Catalunya i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya van obrir el cafè-tertúlia.

Ja fa temps que des de les diferents organitzacions que es dediquen a la intervenció social i en especial els Serveis Socials es parla del model d’atenció centrat en la persona usuària. Tenir en compte, des d’una visió molt integral, la persona i el seu nucli familiar, per amb ella poder fer un pla de treball i així desvetllar aquelles potencialitats que la faran sortir de la situació en què es troba en aquest moment vital.

També ens trobem, encara que no tant sovint, amb estructures, serveis, programes que es dediquen a l’acció comunitària. Aquesta és una intervenció adreçada a visualitzar, prioritzar les necessitats col·lectives amb i de les persones i així engegar projectes i processos per a transformar les situacions que viuen. Paraules molt vinculades amb l’acció comunitària són enxarxar, vincular, facilitar, enllaçar entre les persones, en definitiva parlem de relacions socials. Per això es fa imprescindible, quan ens referim al treball comunitari, parlar de mancances i dèficits, però també posar èmfasi a les potencialitats i recursos dels quals disposa la ciutadania.

L’entrelligam d’aquestes dues perspectives de l’acció social obre nous escenaris d’intervenció, per això per el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, esdevé un repte.

De ben segur, que ambdues mirades facilitaran poder seguir treballant, amb la complicitat d’un munt més d’agents socials, per i amb la ciutadania per què Olot sigui una ciutat que promogui el valor de la inclusió i la cohesió social.