Jornada 10 anys de la Llei de la Dependència

El passat 16 de març va tenir lloc la jornada de 10 anys de la Llei de la Dependència, Valoracions i reptes de futur, organitzada per la Fundació Pere Tarrés i Fundació Agrupació.

Aquesta Jornada tenia com a propòsit reflexionar i debatre sobre els primers 10 anys de la Llei de la Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de dependència, popularment coneguda com a Llei de la Dependència, des de diferents perspectives i amb una mirada global intentant donar resposta a diferents preguntes, com ara:

Realment s’han produït canvis desitjats? Què ha funcionat i què s’ha de millorar? Quines eines de valoració tenim? Quins reptes i quines prioritats tenim de cara el futur?

Aquesta jornada va ser inaugurada per un representant de la Generalitat de Catalunya, el senyor Josep Oriol Pujol, director General de la Fundació Pere Tarrés i per la senyora Imma Playà i Pujol, directora de la Fundació Agrupació.

Durant la jornada es va realitzar una conferència inaugural a càrrec del Dr. José Manuel Ribera Casado, Catedràtic Emèrit de Geriatria de la Universitat Complutense de Madrid, amb el títol de Reflexions sobre la Llei de Dependència després de deu anys. El Dr. Ribera va fer un repàs dels errors, que segons ell, tenia la llei com ara l’estimació equivocada del nombre d’usuaris, la dotació insuficient que això va comportar, la desvinculació mèdica al procés, haver descuidat els aspectes preventius, la no homogeneïtat i mal control entre les diferents comunitats autònomes, la mala definició del sistema de valoració i finalment el caos normatiu (984 normes legals establertes des de la posada en marxa de la llei).

Finalment, va fer una aportació cap als aspectes a tenir en compte per poder millorar-la, com ara: l’enfoc preventiu (principalment a través d’educació sanitària, més informació i una bona implicació de tots els professionals), generar més recursos i una distribució més adequada d’aquests, millorar la informació cap als cuidadors i als professionals, i, per últim, implicació dels professionals sanitaris.

Després d’una pausa, es va iniciar la primera taula rodona, formada pel Dr. Antoni Salvà, director de la Fundació Salut i Envelliment de la UAB, la senyora Nèlia Ruano, responsable de l’àrea de dependència de l’Ajuntament de Barcelona i la senyora Montserrat Llopis, directora general d’ACRA. Aquesta taula rodona portava com a títol L’experiència i valoració de 10 anys de la llei. De les diferents aportacions n’he fet un breu recull:

• Fal·làcies de la llei de la dependència: dir que és una llei sociosanitària, oblit de la Promoció de l’Autonomia Personal, ja que va quedar relegat a la voluntat de les CCAA, i barems principalment pensats per persones grans. (Sr. Antoni Salvà).
• Conclusions segons el senyor Salvà: una llei heterogènia que va patir un fre important el 2012, segon ell va fer un pas endarrere, i una aposta pel SAD inferior a l’esperat (referint-se a la intensitat d’hores).
• Repàs dels circuits des de la sol·licitud fins al seguiment final dels casos on ja tenen un recurs atorgat. (Sra. Nèlia Ruano).
• Valoració de la necessitat de crear més serveis residencials per cobrir la demanda real (385.000 persones en llista d’espera per accedir a un servei residencial), això facilitaria la creació de 90.000 llocs de treball nous. (Sra. Montserrat Llopis).

La segona i última Taula rodona per parlar dels Reptes de futur i prioritats en l’atenció a la dependència i que va estar formada per la senyora Susanna Roig, membre del Grup de Promoció de l’autonomia de la Taula del Tercer Sector i és directora de Gent Gran i Atenció a la Dependència de Creu Roja a Catalunya, la senyora Mònica Ribas, Subdirectora General d’Atenció i Promoció de l’Autonomia Personal de la Direcció General Protecció Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, i el senyor Juan Alamillo, membre del Consell Assessor de les Persones Grans de Barcelona.

La senyora Roig va fer esment del repte que té la llei, segons ella ha de fer un canvi cap a una mirada centrada en la persona i les seves capacitats, i la creació d’una Cartera de Serveis més flexible i assequible a tothom. També va explicar que era necessària una reforma del model organitzatiu, encaminant-se cap a una única porta d’accés (referint-se a una única valoració que englobi discapacitat i dependència), una integració estratègica i funcional dels dos àmbits d’intervenció (social i sanitari), donar més importància a la proximitat, creació d’un mapa unificat dels àmbits de salut i social, amb la creació d’una Àrea d’Intervenció Sociosanitària (on la participació de tots els membres estigui al mateix nivell) i, per últim però no menys important, la creació d’un sistema d’informació compartit.

La senyora Ribas va expressar que la Generalitat està treballant per poder fer factible molts dels reptes esmentats pels diferents ponents. Però que el repte immediat que tenen en aquests moments és donar resposta a les persones amb grau 1. Sense oblidar que és necessari fer polítiques de promoció i autonomia personal des d’un treball integral sociosanitari. Per tot això, alhora s’està treballant per la creació d’una llei Catalana d’Atenció a les persones i promoció a l’Autonomia que vol arribar a ser una llei transversal, amb una visió cap a les capacitats de les persones, amb una única porta d’entrada, on la intervenció sigui integral (sociosanitària) i amb una Cartera de Serveis Socials flexible.

Per últim, va intervenir el senyor Alamillo que va explicar que des de la Convenció de la Gent Gran, s’ha sol·licitat la creació d’una llei Universal de Serveis Socials. També va realitzar un repàs numèric de la llei de la dependència, fent èmfasis a la necessitat de més recursos per cobrir realment les necessitats de les persones amb dependència.

Sandra Casado, referent comunitària Garrotxa, Pla de l’Estany, Ripollès i Cerdanya de la Llei de Promoció de l’Autonomia i Atenció a la Dependència