Assistència a la conferència “Noves aportacions en intervenció familiar amb progenitors separats en conflicte”

El passat dimarts 20 de març, diversos professionals de l’àmbit d’Infància i Famílies del Consorci van assistir a la conferència organitzada pel Centre de Documentació de Serveis Socials DIXIT Vic.

Segons les darreres estadístiques, més de la meitat de les parelles que es divorcien tenen almenys un fill en comú. Malauradament, alguns d’aquests casos es converteixen en processos conflictius i això es tradueix en un gran nombre de progenitors que requereixen de l’ajuda dels serveis públics per a afrontar les responsabilitats relacionades amb la criança dels fills. Aquests casos generen un malestar en les famílies i presenten un gran repte pels professionals implicats, ja siguin educadors socials, treballadors socials, mediadors, psicòlegs, etc.

En la xerrada, a càrrec de la Cristina Günther, doctora en psicologia, terapeuta familiar,investigadora del Grup de Recerca de Parella i Família i membre del Servei d’Assessorament Metodològic de la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Educació i l’Esport de Blanquerna – Universitat Ramon Llull es presentà, des d’una perspectiva sistèmica, una actualització de la recerca en aquest àmbit, i es posà èmfasi en les aportacions que ajuden a interpretar de manera holística el fenomen de les separacions conflictives.

De forma breu, clara i entenedora la ponent va:

• Analitzar la complexitat del fenomen de las Pràctiques Alienadores Familiars
• Repassar les darreres investigacions en l’àmbit de la intervenció amb progenitors separats en conflicte
• Identificar els elements que faciliten l’establiment d’una relació de col·laboració inicial

I va estructurar els continguts exposats en tres grans blocs temàtics:

• El diagnòstic relacional
• La construcció d’una aliança de treball inicial
• Les estratègies d’intervenció

Com a conclusió, cap de les parts de la unitat familiar és culpable de la situació; sinó coresponsable del que està passat i ha passat. El més important en el treball terapèutic sistèmic és poder crear l’aliança terapèutica a partir de l’expertesa de la pròpia família com a creadors de la seva història de vida, i com a principal motor de canvi.