25 de novembre: Vides dignes i lliures de violència

Avui, 25 de novembre, és el Dia internacional contra la violència envers les dones.

La complexitat el fenomen de la violència masclista s’ha representat a través de l’iceberg que ens permet identificar molt clarament aquelles violències invisibles i visibles, implícites i explícites: Veure imatge.

Violència masclista serien tots aquells actes de discriminació, sotmetiment i subordinació de les persones basats en relacions de poder i desigualtats històriques per mantenir o expressar el privilegi masculí per sobre del femení.

La violència masclista és una violència estructural, és la base d’un sistema social que divideix a les persones en gèneres dicotomitzats i jerarquitzats i manté l’estructura per la violència. El gènere en sí mateix ja implica violència, una violència que s’ha anat perpetuant enquistada en una estructura i en un ordre determinat. És un sistema de dominació masculina, ja que allò masculí assegura l’ordre asimètric de gènere per mitjà de la violència. Aquesta violència s’exerceix i es manté en totes les seves formes: física, psicològica, sexual, econòmica, institucional; i s’exerceix de manera diferent segons quines societats i moments històrics determinats.

Hem arribat a una situació molt perversa que és la de creure que els violents, els masclistes, són uns pocs, bojos, malalts, psicòpates, assassins etc… i que la violència masclista no pot ser obra d’homes “normals” però la trobem a tots els àmbits: a les cases (la parella, la família), al carrer, la comunitat, a la feina, als mitjans de comunicació i hi és perquè el sistema de dominació i poder la necessita per la seva preservació. Els crims i assassinats de tot tipus contra dones, homes feminitzats, gais, transexuals, etc. els veiem com això, com a crims i els adscrivim a individus desviats, però perdem de vista que és una problemàtica estructural, que es basa i es sustenta en l’ordre patriarcal, o millor dit heteropatriarcal de dominació/submissió.

Hi ha moltes maneres d’exercir violència, algunes molt manifestes, d’altres molt subtils. Però sigui com sigui, totes les violències es nodreixen de la violència simbòlica, és a dir, les actituds, gestos, patrons de conducta i creences a través de les quals podem comprendre l’existència de l’opressió en termes de gènere, classe, ètnia, etc. Violència simbòlica és la família patriarcal, la maternitat forçada, la heterosexualitat obligatòria, l’educació androcèntrica… una violència que converteix en natural allò que és un exercici de desigualtat social.

Tenim la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista però, tot i tenir la llei, lamentablement existeixen violències masclistes contra nenes i dones de totes les edats i es produeixen no només en el marc de les relacions sexoafectives o l’esfera domèstica si no també en l’àmbit laboral, social o comunitari.

Perquè ens volem vives i perquè volem vides dignes i lliures de violència fem de cada el dia el 25 de novembre.

Servei d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa