Bloc — 28 octubre 2014
alfabetitzacio-persones-adultes

Durant el curs escolar 2013-2014, la Rosario Mantero, responsable del projecte “Formació Bàsica en Català” del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, em va engrescar a col·laborar – de manera voluntària – en el seu projecte.

La meva tasca consistia en fer classes, en principi, d’alfabetització a persones adultes nouvingudes i residents al municipi de Sant Joan les Fonts. Cap a mitjans de curs, el grup es va ampliar amb persones nouvingudes però alfabetitzades en el seu país d’origen engrescades per la pròpia Rosario a ampliar el seu coneixement de la llengua catalana i dels nostres costums, amb la sort de poder comptar amb la col·laboració d’una mare de l’AMPA del propi centre.

A final del curs, la Rosario em va engrescar novament a fer un escrit sobre la importància de l’accés a la lletra escrita de persones adultes.

Començaré per la definició “d’alfabetització” feta per la Gran Enciclopèdia Catalana –buscar una definició a un diccionari pot ser una acció senzilla, quotidiana… (la de comprendre una paraula a partir de la lectura de la seva definició) per a mi i per a vosaltres que esteu llegint però impossible de fer per les persones no alfabetitzades.

Segons la Gran Enciclopèdia Catalalana alfabetització és:

L’acció i efecte d’ensenyar de llegir i d’escriure grans masses de persones adultes i d’instruir-les.

La UNESCO va establir, el 1960, les etapes que comprenen l’alfabetització clàssica. En són tres:

  • La primera, d’acció bàsica contra l’analfabetisme de masses, esforç intensiu de propaganda i d’iniciació destinats a fomentar l’interès dels analfabets envers l’alfabetització;
  • La segona etapa consta d’un primer curs d’alfabetització que consisteix a ensenyar les primeres lletres per mètodes analítics, però més encara per mètodes globals amb l’ajuda de procediments audiovisuals, tot donant també un vocabulari bàsic de lectures i unes estructures gramaticals primeres; (aquesta és la que hem fet a les persones no alfabetitzades amb el suport inestimable de la resta d’alumnes que estaven aprenent a fer correspondre la grafia que veien amb el so català adequat.)
  • La tercera etapa consta d’un curs d’alfabetització a nivell més elevat, que correspon a l’organització de sales de lectura, converses, cercles de ràdio i de televisió, per tal que la persona ja alfabeta continuï l’aprenentatge.

En el país d’origen de les persones que han començat a ser alfabetitzades en català a St. Joan les Fonts, no es considerava important – quan eren infants – l’accés al món escolar de les persones dels entorns més rurals, més pobres o pel sol fet de ser dones, negant-los, així, el dret a la igualtat i a la llibertat.

La discriminació i la desigualtat no permeten les oportunitats d’igualtat salarial, igualtat d’ocupació i igualtat de participació política… El desenvolupament humà se centra en el foment de les capacitats importants per a totes les persones, capacitats tan bàsiques que la seva manca exclou altres eleccions. Una d’aquestes capacitats és la de tenir coneixements que permetin la possibilitat d’adquirir-ne de nous – la lectura i l’escriptura –.

La pobresa – també la pobresa cultural – limita les llibertats humanes i nega la dignitat de les persones… La Declaració de Viena aprovada durant la Conferència Mundial sobre Drets Humans de 1993 afirma que la pobresa extrema i l’exclusió social constitueixen una violació de la dignitat humana i la definia com la privació de les coses valuoses que una persona pot tenir o ser.
L’educació repercuteix de manera positiva, directa i indirectament, sobre el capital humà, la productivitat i les capacitats de participació i interacció social i canvia, també, la dinàmica de les famílies.

Les sessions de “Formació Bàsica de català” van ser donades, un dia a la setmana, a la sala de la biblioteca de l’Escola Castañer de Sant Joan les Fonts, en l’hora consecutiva a l’acabament de les classes. Pràcticament tots els alumnes adults tenien els fills que els esperaven a la mateixa aula tot fent deures però… amb l’orella amatent per absorbir ells també el que anava aprenent la seva mare o bé per tenir contextualitzat l’aprenentatge d’ella per si de cas, un cop a casa, li demanava ajuda.

El respecte i la consideració dels infants cap a la instrucció que rebia la seva mare i l’orgull que transmetien els adults en saber-se, per fi, lectors, va fer arribar riquesa cultural a cada una de les seves llars i, a la nostra, la joia en constatar la seva implicació i alegria, ens ha fet enriquir enormement.

Marga Plaza Font, professora de l’Escola Petit Plançó d’Olot i veïna de Sant Joan les Fonts

Fonts consultades: www.unesco.cat i www.enciclopedia.cat

Comparteix

(1) Reader Comment

  1. Bona nit,
    el meu cunyat de 15 anys acaba d’arribar a Olot des de Huelva i no sap parlar el català. M’agradaria saber si impartiu classes de català aquí a Olot per ell i, en cas que fos afirmativa la vostra resposta a la meva consulta, que em donguéssiu informació.
    Moltes gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *