Els informes d’estrangeria, un obstacle o una oportunitat?

Ara fa dos anys, a l’agost de 2011, que va entrar en vigor el nou Reglament de la Llei sobre drets i llibertats dels estrangers i la seva integració social. Des de llavors, la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Benestar Social i Família per mitjà de la Direcció General per a la Immigració i en estreta col·laboració amb els ajuntaments dels municipis, tenen competència en l’emissió dels informes d’estrangeria per acreditar:

• El grau d’integració per accedir a l’arrelament social
• L’adequació de l’habitatge per sol·licitar el reagrupament familiar
• L’esforç d’integració per renovar la residència temporal
• El grau d’integració per accedir a la nacionalitat espanyola per residència

Aquests informes tot i que no són vinculants són un document molt important per aconseguir l’accés a la residència de les persones irregulars, el reagrupament familiar de la persona amb residència, la renovació del NIE (primera i segona) quan falta un requisit imprescindible i, per últim, accedir a la nacionalitat espanyola.

Catalunya va ser el primer territori de l’Estat espanyol que va assumir aquestes competències. També ha estat el primer que ha aprovat la Llei d’Acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya.

Per acreditar la integració a Catalunya, el govern de la Generalitat, amb la complicitat dels ajuntaments, vetlla per tres elements bàsics i imprescindibles per obtenir un grau d’autonomia suficient per resoldre les necessitats quotidianes:

1. Coneixement de les llengües oficials
2. Coneixement de la societat on viuen
3. Coneixement del mercat laboral

A la ciutat d’Olot, des de l’ entrada en vigor de la Llei, fins al primer semestre de 2013, s’han tramitat un total de 356 informes (a Catalunya 59.737), dels quals 351 han estat favorables i 5 desfavorables. Del total d’ informes, 111 són d’arrelament (a Catalunya 30.105) i 220 d’habitatge per reagrupament familiar (a Catalunya 5.818).

Font: elaboració pròpia
Les dades de 2011 són des de l'entrada en vigor el mes d'agost i les de 2013 corresponen al primer semestre

.

S’ha de tenir en compte que hi ha un treball previ a l’hora d’admetre les sol·licituds dels informes, on s’expliquen els requisits necessaris i s’incideix en aquells aspectes que han de millorar abans de fer efectiva la sol·licitud i registrar-la a l’ajuntament. Això vol dir que moltes persones ateses van a fer la formació mínima necessària o en el cas dels d’habitatge per reagrupament les modificacions oportunes, per tal de garantir al màxim l’emissió favorable dels informes.

Respecte a l’evolució de les sol·licituds es constata que, com a la resta de Catalunya, hi va haver una major incidència en els primers mesos d’entrada en vigor de la Llei i una estabilitat a partir del 2012.

El perfil de les persones sol·licitants d’informes d’arrelament, des del 2012 fins al primer semestre de 2013, ha sigut:

• Diversificació de països. Tot i que els més majoritaris provenen d’Hondures, Gàmbia, Índia i Xina. Durant el 2011, en canvi, els sol·licitants provenien bàsicament de països africans.
• Equilibri de gènere. Si bé en el 2011 el 78,58% eren homes, la mitjana global és del 58,43% d’homes i el 43,46% de dones.
• Població jove amb una mitjana d’edat de 34 a 46 anys.
• Mitjana de temps a Catalunya: 4,4 anys.

Respecte al grau d’esforç d’integració d’aquestes persones cal remarcar que hi ha hagut un canvi molt important des dels inicis fins ara. A l’estiu del 2011 moltes de les persones que sol·licitaven un informe tenien dificultat per expressar-se, mínimament en català i/o castellà, i un desconeixement sobre la societat on vivien.

Des del 2012 fins ara, el 55,92% han fet un curs de llengua en el Centre de Formació d’Adults i el 56,78% ha fet un curs en el Servei de Català. El 79% han fet tot el circuit d’Acollida (entrevistes i sessions del coneixement) i el 90,97% han fet les sessions d’acollida on s’explica el funcionament i normes bàsiques de la societat olotina.

S’ha de tenir en compte també que la entrada en vigor de la Llei ha coincidit amb la crisi econòmica i, paradoxalment, aquesta disposició de temps ha afavorit l’assistència a cursos de formació.

S’ha de fer una valoració positiva del missatge: el teu esforç compta! Lluny de caure en el paternalisme, s’ha optat per demanar un mínim de coneixements en llengua i sobre la societat d’acollida, fet que ha estat una oportunitat i alhora un estímul per les persones estrangeres i una manera de corresponsabilitzar-se sobre els seus drets i deures com ciutadans.

Rosario Mantero, tècnica de l’Àrea d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa