Prejudicis, estereotips i rumors: un entrebanc a la convivència

“Jo no tinc cap problema amb ningú, però…”. Segurament haureu sentit aquesta frase un miler de vegades. De sobte la sentiu en una conversa telefònica, la sentiu d’algú que passa pel carrer i que xerra amb qui l’acompanya, potser l’haureu dit vosaltres mateixos en alguna ocasió, etc. Si realment no tinguéssim cap problema amb ningú no diríem: “Jo no tinc cap problema amb ningú” i aquí s’acabaria tot? En el moment en què hi posem el “però” és que en realitat tenim algun problema amb algú. Per tant, podríem dir que hi ha el grup amb els que hi tens problemes i el grup amb els que no n’hi tens.

Tenim tendència a categoritzar-ho tot, fins i tot les persones. Els que pensen com nosaltres, es comporten com nosaltres, vesteixen com nosaltres, tenen les nostres creences… són “els nostres”. La resta, és clar, són “els altres”. Tenim moltes maneres de categoritzar les persones, una de les primeres que utilitzem és aquesta: nosaltres i els altres.

Tenim tendència també, a col·locar als grups o col·lectius estereotips, és a dir, generalitzem determinades característiques d’alguns membres d’un grup al seu conjunt. Per exemple: “els catalans són un garrepes” o bé “els andalusos són ganduls”. Realment tots ho són? Per norma general els estereotips no són ni negatius ni positius, simplement són creences. Aquests estereotips ens faciliten la feina d’ordenar la realitat que ens envolta. Ens és més fàcil generalitzar i veure tothom igual que fer l’esforç de destriar i veure les característiques individuals de cada membre d’un grup o col·lectiu.

De vegades els estereotips van acompanyats de prejudicis. Un prejudici és una actitud hostil i de desconfiança envers alguna persona que pertany a un col·lectiu, simplement perquè hi pertany. No la coneixem però ja la classifiquem. Generalment ens fixem en aquelles persones que confirmen els nostres estereotips, allò que creiem d’aquest grup. Aquelles persones del grup que no el compleixen són una excepció, “no és normal”. Un exemple: “tots els funcionaris són uns vividors”. Vaig a l’oficina de correus i veig dos funcionaris. Un d’ells és súper atent, dedica l’estona que calgui… un altre està atenent a la persona que tinc al davant. Un cop acaba surt a esmorzar i jo m’haig d’esperar més estona per a ser atès. Penso: és un funcionari, és un vividor! Tot i que el primer funcionari ens demostra tot el contrari , ens costa molt canviar l’estereotip perquè tenim tendència a mantenir la creença generalitzada del grup o col·lectiu.

Els rumors són declaracions, afirmacions sobre persones, grups o esdeveniments que es difonen sense que se’n demostri la veracitat. Ens els creiem però no perquè hi hagi proves directes que les sostinguin sinó perquè hi ha molta gent que se les creu. De vegades ens els creiem perquè molta gent “dels nostres” s’ho creu. Evidentment els rumors sempre són en relació a “els altres” i difícilment són positius. En general són de caire negatiu o per desprestigiar a l’altre.

Què tenen en comú els prejudicis, els estereotips i els rumors? Doncs que són creences, actituds o declaracions que no fomenten la convivència, que són aspectes quotidians que no ens ajuden a ser una societat cohesionada sinó que el que provoquen és que cada vegada hi hagi més distància entre el “nosaltres” i “els altres”.

Us convido a pensar-hi una mica: Quin ús en fem de cada cosa? Quan parlem ho fem en termes de “nosaltres” i “els altres”? Som els primers que utilitzem els estereotips per parlar d’algun grup o col·lectiu a les nostres converses? Quan ens arriba un rumor, el fem córrer encara que sabem que pot ser fals?

Marta Teixidó Renau
Tècnica de l’Àrea d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa