L’aplicació del model sistèmic en el treball amb famílies en risc

El passat mes d’abril, alguns treballadors i treballadores de l’Àrea d’Atenció a les Persones del Consorci vam assistir a Girona a un seminari organitzat pel Centre d’Estudis Sistèmics de Girona.

Aquest seminari “L’aplicació del model sistèmic en el treball amb famílies en risc” anava a càrrec d’Stefano Cirillo, psicòleg i terapeuta familiar, corresponsable de l’equip terapèutic i de l’escola Mara Selvini Palazzoli de Milà. Cirillo ha publicat diversos llibres com per exemple: I giochi psichotici della famiglia, Ragazze anoressiche e bulimiche… Ha dedicat la seva carrera a l’aplicació del model sistèmic relacional en l’àmbit dels serveis psicosocials, en aquest sector a publicat: Famigle in crsi e affiddo familiare. Ha fundat al 1984 el “Centro per il bambino maltrattato” i explica aquesta experiència en el llibre La familia maltrattante.

En aquest seminari ens presentà el seu últim treball Cattivi genitori (Mals pares) i vam poder reflexionar sobre l’aplicació del model sistèmic en el treball amb famílies amb infància en risc. Cirillo, emmarca la seva intervenció i la seva trajectòria professional basada en la teoria del vincle i concretament des de l’entrevista AAI i els diferents models d’aferrament que aquesta poden donar als professionals per poder tenir la màxima informació de quin tipus de família i de persona estem treballant. Majoritàriament les famílies que tracta són famílies amb un context d’alt risc social i amb un model d’aferrament molt desorganitzat, tipus les que tractem en el context de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) o dels Serveis Bàsics d’Atenció Social (SBAS).

Tot el seminari va ser molt interessant. Cirillo té una gran experiència en el tractament amb famílies d’alt risc com les que podem tractar des dels diferents serveis que tenim al Consorci, però un dels conceptes que van ser més innovadors va ser el concepte de negació: Perquè la família maltractadora nega els fets? És una barreja de dos ingredients que esdevenen clau per respondre aquesta pregunta: mentides conscients i mecanisme de defensa inconscient. La negació doncs passa per diferents fases fins a poder treballar el maltractament. Aquestes fases són:

1. Negació dels fets (“no és veritat”)
2. Negació de la consciència: (“no estava en els meus cabals”)
3. Negació de la responsabilitat (“m’ha provocat”)
4. Negació de l’impacte (“no és tan greu”)

El més greu és la negació dels fets. Cal superar la negació a través d’eines clíniques. Cal ajudar a les famílies a passar d’un estadi a l’altre de la negació, per tal de fer-la conscient d’aquest maltractament. Un altre dels temes a destacar del seminari va ser la resposta a aquesta gran pregunta: Perquè la família maltractada NO demana ajuda?

1. Per vergonya o por
2. Per raons socials i/o culturals (desesperació vers la vida/ pèrdua de contacte amb la realitat / síndrome de resarciment)

Estem davant d’un model de famílies i/o pares que no són capaços de seguir un deure social. Perquè el que han viscut a casa (maltractaments, vincles desorganitzats-insegurs) ho viuen com a normal.

Per tant, el sistema d’aferrament s’ha activat des d’una base desorganitzada i això fa que ho traslladin com a experiència vital als seus fills. Els fills, maltractats, per tant tampoc demanaran ajuda, perquè seran educats des d’aquest sistema que per a ells serà dins de la normalitat. L’absència de la demanda d’ajuda no significa falta de motivació pel canvi. S’ha d’intentar que sorgeixi la motivació! Una experiència molt interessant i que de ben segur aportarà als professionals dosis de teoria per a poder afrontar la tasca diària amb una altra mirada.

Jordi Roca Mallarach
Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) de la Garrotxa