Cercant oportunitats

El mes de novembre del 2014, Catalunya registra una taxa d’atur del 22,1% i un de cada cinc catalans viu per sota del llindar de pobresa¹. Moltes persones i famílies tenen greus problemes per cobrir les seves necessitats més bàsiques (habitatge, alimentació, vestir…).

Són xifres veritablement preocupants i hem de tenir en compte que les dificultats derivades d’aquesta situació no són únicament econòmiques, sinó que van més enllà. La manca de recursos materials provoca conseqüències en l’àmbit personal, familiar i social de les persones. Afecta molt directament a la salut i a les relacions de qui ho pateix: les persones poden patir un alt nivell de vulnerabilitat, un baix estat anímic i una manca de motivació generalitzada. Cal doncs prestar especial atenció a la part emocional, ja que és tan essencial com les necessitats més bàsiques.

Totes aquestes problemàtiques les coneix molt bé l’Ildefonso, un senyor de 55 anys d’origen andalús que va decidir instal·lar-se a Olot ja fa uns quants anys. Està divorciat i té dos fills majors d’edat. Ha dedicat tota la seva vida professional a la mecànica, és el què li agrada i amb el què es sent més competent. Malauradament, fa temps que no s’hi dedica. Sap perfectament què és estar desocupat durant un llarg període de temps o tenir feines intermitents.

En els darrers quatre anys, ha fet diversos intents de cercar feines que s’ajustin a la seva especialitat laboral o en altres sectors diferents (hostaleria, comerç, telefonia…) però no ha tingut èxit. Es troba, sense ingressos i endeutat. No té il·lusió, es sent sol, li costa creure que té recursos personals per sortir-se’n i comença a patir conflictes de relació amb la família perquè ja no el poden ajudar més. Les seves habilitats socials es veuen minvades, té dificultats per relacionar-se amb la gent i no té expectatives que apareguin oportunitats a curt termini.

No obstant això, necessita sortir de casa, fer alguna cosa, distreure’s i demana informació per fer voluntariat. Però en el seu cas, com en molts d’altres, el voluntariat no és la millor resposta. Fer voluntariat implica poder-se comprometre amb una entitat i tenir intencionalitat de transformació social i sovint això no és possible perquè la situació de la persona no ho permet. Així doncs, cal pensar en altres recursos que permetin a aquestes persones teixir xarxa: vincular-se amb una entitat, col·laborar esporàdicament als actes de ciutat, participar en la comunitat de veïns, de les festes del barri…

En el cas de l’Ildefonso, la intervenció per abordar les seves problemàtiques s’ha fet de forma conjunta des dels Serveis d’Atenció Social Bàsica i el Servei d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG).

És així com la demanda de l’Ildefonso deriva en la proposta de conèixer Adag40. La participació a aquest grup li ha permès cuidar la qualitat de les seves relacions i de la seva autoestima perquè li proporciona un espai on pot parlar dels seus pensaments i sentiments. S’hi troba a gust perquè comparteix les seves experiències amb altres persones que també viuen la mateixa situació. La relació amb la gent fa que no es senti tan sol i tingui una actitud més oberta i positiva de cara a creure en les seves pròpies capacitats i a cercar solucions a la seva situació actual.

Aquesta bona experiència evidencia que el treball coordinat entre els diferents serveis del Consorci ens permet oferir una atenció més integral i tenir presents altres recursos relacionats amb la participació comunitària.

Mercè Teixidor, treballadora social dels Serveis d’Atenció Social Bàsica del CASG
Queralt Bancells, tècnica dels Serveis d’Atenció a la Comunitat del CASG

[divider top=”0″]

Notes:
¹ 8.276 euros nets anuals és la xifra que marca el llindar de la pobresa (Font: Idescat)

Font de la imatge destacada: Design by connection de Dave Gray a Flickr sota llicència Creative Commons