Com es modifica una llei?

Aquest mes de juliol hem pogut veure com es crea o modifica una llei a Catalunya, i cal dir que ens ha sorprès gratament. Pel que hem pogut veure, al parlament es recull la necessitat de modificar o redactar una llei, es conforma una comissió formada per els diferents grups parlamentaris, aquesta comissió redacta un primer esborrany, es convida a experts per tal de que expressin la seva opinió i puguin complementar les aportacions dels grups parlamentaris, es realitzen esmenes i finalment s’acaba aprovant. Aquest és un procediment llarg però que assegura que es recullin el màxim d’aportacions possibles per tal de que la llei tingui en compte diversos punts de vista. Precisament des del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa, se’ns va demanar la nostra compareixença al parlament de Catalunya – a la comissió de justícia i drets humans – com a experts en el procés de modificació de la llei de propietat horitzontal. La finalitat de que ens convidessin era la d’aportar una visió més social a la llei, i per realitzar l’exposició la varem preparar amb l’oficina d’habitatge de l’Ajuntament d’Olot.

Què és la propietat horitzontal? I què s’hi recull? En aquest cas, la llei de propietat horitzontal és una institució jurídica que fa al·lusió al conjunt de normes que regulen la divisió i organització de diversos immobles, com a resultat de la segregació d’un edifici o d’un terreny comú. En definitiva, en la llei de propietat horitzontal s’hi recull el règim que reglamenta les comunitats veïnals i aquesta permet la seva organització.

Quina és la nostra visió de la proposta de modificació de la llei? En aquest sentit, en la nostra exposició varem destacar el fet que la modificació de la llei complementa l’anterior però no va un pas més enllà, tal com seria desitjable. Per una banda, hi trobem un aspecte positiu i és el fet que s’introdueixin les noves tecnologies, però per altra banda, creiem que s’introdueixen poques novetats i les que s’incorporen no resolen els conflictes o problemàtiques de l’anterior redacció. Sota el nostre punt de vista les comunitats veïnals son el primer espai de relació ciutadana i un espai essencial de cohesió i convivència, i en la modificació de la llei consideràvem que no es tenen en compte aspectes socials.

Quins son els canvis que proposem? Arribats a aquest punt, ens va tocar proposar els canvis que nosaltres aplicaríem a la modificació. En aquest cas, destacàvem el fet que en els darrers anys s’estan produint diferents canvis socials i de context que obliguen a les comunitats veïnals a adaptar-se. Aquests, son els següents:

1) Poca assistència a les reunions de comunitats de veïns, que no afavoreix el consens en la presa de decisions. En aquest sentit, es destaca el fet que es parla de representació i delegació de vot però només es dona representació en casos d’usufructuari. Possible solució: Introduir canvis en el tipus de reunions, noves formes d’organitzar-se i enfocar-ho més a aspectes pràctics de la comunitat i no a complir tràmits.

2) Sorgeixen nous tipus de propietat. En aquest sentit destacar la multipropietat, la propietat temporal o noves formes organitzatives que estan apareixent en força i que tenen relació amb temes cooperatius o de cloud housing. Solució: Complementar article on es parla de propietat compartida.

3) Conflictes a les comunitats veïnals. Es dona un augment de la conflictivitat, i això es reflexa en la introducció de la mediació com un recurs en la modificació de llei. Tot i així, la mediació hauria de veure’s com un mecanisme i no tan sols com a recurs. Solució: especificar dintre l’article on es recull les funcions de l’administrador aspectes específics de la mediació.

4) El fet de que els càrrecs siguin rotatius – per llei- a vegades genera ingovernabilitat a les comunitats i un aspecte de obligatorietat que repercuteix en una mala gestió. Imaginem una persona de 80 anys que li toca ser president però que no pot sortir de casa. Solució: especificar per una banda, en quins casos es pot eximir de el càrrec, i per altra banda apostar per un model organitzatiu més transversal.

5) Taxa de morositat. A nivell de taxa de morositat el consell de col·legis d’administradors de finques de Catalunya la situa en un 25% (1 de 4 veïns), i es produeix un increment del 19% envers el 2012. Pel que fa a la llei existeix el problema del deute mancomunat, i el tractament de les comunitats com una empresa. Solució: ampliar a + de 2 any quan s’emet el certificat de deute de les quotes, introduir el concepte d’any natural, apostar per introduir el fet que les comunitats puguin buscar noves formules de finançament, i introduir drets per les comunitats veïnals més enllà de les obligacions. Cal dir que la morositat i les condicions econòmiques de les famílies arran de la crisi fa que les comunitats esdevinguin molt vulnerables al context econòmic i per això caldria que la llei aportés modificacions importants que s’adaptessin a aquest context.

6) Tenir en compte als llogaters. Es parla del dret d’ús dels elements comuns, però no es té en compte als llogaters en la presa de decisions que els afecten. Dada: a Girona el preu del lloguer el 2010 va baixa un 20%, i es produeix un increment dels llogaters a les comunitats. Solució: incorporar-los i tenir-los en compte en la organització i presa de decisions. Es podrien recollir en l’article 22.

7) Introduir l’acollida en la llei de propietat horitzontal com a novetat i per tal de prevenir i promoure la convivència i cohesió. Solució: Aquesta hauria d’especificar-se com una tasca a realitzar per l’administració. Acollir, explicar i informar de les normes i usos dels espais comuns podria ser una oportunitat de dotar a la modificació d’un component més social i d’anar un pas més enllà.

Per acabar, considerem que les noves realitats demanen canvis en com gestionem i en com vivim en comunitat, i per això cal que la modificació de la llei vagi un pas més enllà i tingui en compte aspectes més socials, que tingui en compte els diferents col•lectius que componen la societats, les noves formes d’organització i que la gestió de conflictes es transmeti com un mecanisme i no com un recurs en cas d’emergència. En definitiva, cal prioritzar les persones i no els edificis. És per això, que amb la nostra intervenció preteníem donar una mirada diferent a la llei. No sé si ho haurem aconseguit, però que ens hagin donat la oportunitat per fer-ho ja és un primer pas.

Eduard Carrera, tècnic d’atenció a la comunitat. Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.
Miriam Paredes, Oficina local d’habitatge d’Olot.