L’aventura de l’adolescència

Ara fa una mica més d’un any que des del Centre Obert vam entomar el repte d’obrir el grup d’adolescents. Aquesta era una necessitat detectada feia temps des del territori, i el trasllat al nou espai del carrer Estires, lligat al naixement de l’Espai Famílies com a aixopluc dels diferents serveis d’atenció a la infància, l’adolescència, els joves i les seves famílies, ens permetia afrontar aquest treball amb una gran dosi d’optimisme i, alhora, preocupació i neguit. Les educadores del Centre Obert teníem clar que ampliar la nostra intervenció a aquesta franja d’edat seria un sotrac important pel que fa a l’organització i funcionament a la qual estàvem ben avesades i teníem tant per mà.

Ara, després de l’experiència, podem afirmar que no ens equivocàvem en les prediccions, però també tenim prou bagatge com per valorar que ha estat una experiència enriquidora, un espai de creixement individual i col·lectiu que s’ha anat enfortint a mida que s’ha anat consolidant el grup, que va començar amb una única noia el mes de gener de 2014 i que a data d’avui està ple i té candidats esperant de poder entrar-hi.

I nosaltres som les primeres que hem hagut de posar-nos les piles per aconseguir sortir-nos-en, de la millor manera possible, d’aquesta empresa.

Abans d’obrir el grup vàrem llegir, ens vàrem documentar,… vam estudiar allò més teòric que vàrem ser capaces d’assimilar respecte a l’adolescència. També vàrem planificar, organitzar, programar… per tal de sentir-nos segures d’allò que volíem fer i com ho volíem dur a terme.

Arribats aquí, suposem que tots teniu clar que de poc va servir tot plegat, excepte per donar-nos prou seguretat com per tirar-nos a la piscina de “l’aventura de l’adolescència”.

Els adolescents del grup s’han encarregat, dia rere dia, de desmuntar, peça per peça, el nostre “magnífic” engranatge. I això ens ha permès fer un canvi de mirada, un canvi en el nostre model d’intervenció i una redefinició, aquest cop sí, amb la seva participació, del que ha de ser i com ha de funcionar el grup.

Hem après que l’adolescència és una de les crisis importants en la vida d’un ésser humà. Designa una etapa, un procés, i és important que els adults els puguem oferir un context dins del qual s’afavoreixi aquest desenvolupament.

Hem fet un esforç per recordar la nostra adolescència, per situar-nos més a prop de les seves vivències, emocions, dubtes, pors, demandes… i ens hem situat al seu costat, acompanyant, intentant ser tutores de resiliència, és a dir, buscant tenir-los en compte, facilitar-los contextos de seguretat, generant relacions nítides i clares, estant atentes i disponibles, mirant més enllà de la conducta, reflectint les seves capacitats i recursos, reconeixent els nostres errors i compartint amb ells els objectius de treball.

Hem volgut construir el context amb ells, tenint en compte les emocions de cadascú, oferint seguretat, sentiment de pertinença, a través d’una coherència entre el nostre discurs i la pràctica quotidiana, resolent els conflictes que s’han anat donant, valorant i reforçant positivament les situacions de les quals se’n surten bé, malgrat les dificultats.

I ho hem fet a través d’un treball individual, mirant la persona, no pas el símptoma; d’un treball familiar, entenent que la conducta de cada individu està relacionada amb la conducta dels altres i que aquesta interdependència entre les parts implica que un canvi en un dels components afecta la resta del sistema; d’un treball grupal, en el qual es troben els tres espais del món relacional: el cognitiu, el conductual i l’emocional, i d’un treball des de la xarxa, buscant aclarir les responsabilitats i el repartiment de funcions i evitant la sobreintervenció.

Ens queda molt camí per recórrer, moltes dificultats per afrontar, molts professionals als quals conèixer i amb els quals poder comptar, molta introspecció per fer per tal de poder oferir el millor de nosaltres, molta formació i treball personal per millorar en aquells àmbits en què tenim més dificultats. I, per sobre de tot això, molts adolescents, persones meravelloses i irrepetibles, al costat dels quals poder fer una part del seu camí.

“ Nuestro reto es desarrollar un sentimiento de
elevada autoestima, la voluntad para
correr riesgos y la estimulación necesaria
para crear nuevas posibilidades. Jamás
agotaremos dichas posibilidades si
mantenemos abiertos los ojos y
permanecemos listos para la acción”

Virginia Satir

Pepi Orriols i Lali Surià, educadores del servei Centre Obert (Espai Famílies) del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa