Les obligacions fiscals de les entitats sense finalitat lucrativa

Durant l’exercici 2014 hi ha hagut diverses lleis que afecten a la gestió de les entitats sense finalitat lucrativa. Els canvis més notoris han estat a nivell fiscal, però també n’hi ha hagut a nivell de la gestió ordinària de l’entitat.

Pel que fa a la gestió ordinària de l’entitat, ha entrat en vigència la Llei 19/2013 (Llei de Transparència estatal) i s’ha aprovat la Llei 19/2014 (Llei de Transparència catalana), així com l’aprovació del RD 304/2014 (Reglament de la Llei 10/2010, de Blanqueig de Capitals). Aquests canvis legislatius obliguen a establir uns protocols per prevenir el blanqueig de capitals i per publicar certa informació per garantir el bon ús del diner públic.

En matèria fiscal hi ha hagut 2 grans canvis:

Per una banda, el model 347, que és una declaració informativa de les operacions amb tercers que tinguin un volum anual superior a 3.005,06 euros. El RD 828/2013, va introduir com a obligats a fer la declaració, entre d’altres, a les entitats de caràcter social (que compleixen els requisits de l’article 20.3 de la Llei 37/1992). A partir del 2014, totes les entitats que tinguin algnuna operació a declarar, estan obligades a declarar certes operacions que realitzin de més de 3.005,06 euros, fent especial esment a les subvencions públiques. La declaració del model 347 s’ha de presentar per mitjans telemàtics mitjançant signatura digital a nom de l’entitat.

El canvi més important ha estat la reforma fiscal, que es compon de 3 lleis. La que té més incidència per les entitats és la Llei 27/2014 (llei de l’Impost de Societats). La novetat més important era la subjecció, sense excepció, de totes les entitats sense finalitat lucrativa a l’Impost de Societats, que és aquell impost que grava el benefici de les activitats econòmiques fetes per l’entitat. Aquest canvi legislatiu eliminava els supòsits de no presentació de l’Impost previstos en la RDL 4/2004 (l’anterior llei de l’Impost de Societats) que ja obligava a presentar l’impost de Societats a les entitats que desenvolupaven alguna activitat econòmica.

La pressió mediàtica feta per les institucions públiques i privades contra aquesta mesura va desenvolupar en una rectificació del govern de l’estat. Aquesta passa enrera es plasma en l’article 7 del RDL 1/2015, on torna a plantejar un supòsit d’exempció on s’ha de donar compliment a 3 requisits molt semblants als que ja imposava la llei de l’any 2004. Aquest requisits són:

• Que els seus ingressos totals no superin 50.000€ anuals.
• Que els ingressos corresponents a rendes no exemptes no superin 2.000€ anuals.
• Que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a retenció.

A conseqüència, segueix la subjecció a l’impost per a les entitats que obtenen ingressos provinents de la venda d’algun bé o de la prestació d’algun servei, independentment de la quantitat obtinguda, tal i com ja passava amb la llei del 2004.

La presentació d’aquesta declaració implica la realització d’una comptabilitat oficial, de doble partida, impossibilitant a les entitats a portar la comptabilitat amb el criteri de caixa (entrades i sortides) ja que aquest no proporciona prou informació per fer la declaració de l’Impost de Societats. Per tant, les entitats hauran de disposar d’un programa de comptabilitat i/o d’un servei de gestoria externa.

Fins el 2014 existia força desconeixement de les obligacions fiscals que tenien les entitats. Actualment les entitats, coneixedores de la legislació, s’han de plantejar regularitzar la seva situació davant l’Agència Tributària amb l’esforç que significa donar compliment a la presentació d’aquest impost. Moltes entitats protesten davant la igualtat de tracte per part de l’Agència Tributària entre els contribuents que pretenen lucrar-se i les entitats sense finalitat lucrativa.

Roger Santiago
Assessor laboral, fiscal i comptable, especialitzat en entitats sense finalitat lucrativa