Les polítiques de benestar social d’aquest mandat

Tinc a les mans tot un repte: explicar-vos les polítiques de benestar social d’aquests anys de mandat en quaranta minuts, ja que ha estat una àrea amb molta activitat, alhora que la intervenció social és una gran desconeguda.

Parlem de benestar social com la suma dels serveis públics que pretenen millorar la vida de les persones. Parlem de promocionar la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.

El Consorci d’Acció Social és qui s’encarrega d’executar les polítiques socials de la Garrotxa. Aquest organisme es va crear el 1997 i la seva forma jurídica és una meitat Ajuntament d’Olot i l’altra Consell Comarcal de la Garrotxa.

Els serveis socials bàsics són la porta d’entrada al Consorci, per tant als serveis de benestar social. Aquest serveis està format  per un equip tècnic que és qui informa, assessora i dóna suport. De fet, per aquest porta arriben al voltant de 9.000 persones a l’any, de les quals 6.000 són d’Olot (17.6%). Al Consorci hi treballa un conjunt de professionals que amb la col·laboració d’entitats d’iniciativa social o mercantil, i també altres administracions, fan possible tota aquesta feina.

La lectura de les dades de l’entorn i l’observació directa són els factors que fan que el Consorci posi l’accent en un aspecte o un altre. És per això que cal que us parli de les dades del context d’Olot que tenim en compte per dissenyar les nostres intervencions.

• Estem en un moment d’estancament del creixement de la població.
• Tenim un alt índex d’envelliment. A partir de 65 anys la població d’Olot és una de les poblacions més envellides de Catalunya.
• El percentatge de població estrangera és del 18%; a Catalunya és del 14,4%.
• Tenim la taxa d’atur més baixa de Catalunya: el 12%.
• La mitjana de la pensió és baixa, una de les més baixes de Catalunya.

Explicaré les principals activitats del Consorci d’Acció Social a partir de quatre blocs:

1. Dependència

De què parlem?

L’autonomia és la capacitat de controlar per iniciativa pròpia decisions personals sobre com viure d’acord amb les nostres preferències pròpies, així com desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària. En contraposició, la dependència és l’estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, malaltia o discapacitat, i lligades a la falta d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, els cal l’atenció d’una o altres persones. Per tant, el nostre objectiu és disminuir la dependència i augmentar l’autonomia.

Aspectes a destacar en aquest àmbit de treball:

• Hi ha moltes prestacions i actuacions que no són de competència municipal: La llei de dependència i la manca de recursos per atendre els drets que atorga han provocat que molta gent no cobri les prestacions que necessiten. Aquests aspectes no depenen del municipi.
• Importància de les cuidadores: Per sort vivim en una societat on encara la família té un paper molt important, i la majoria de persones dependents són cuidades per la seva família. Per tant, quan parlem de la millora dels recursos parlem d’atendre la persona dependent però també ajudar la cuidadora.
• Serveis a domicili: L’objectiu és mantenir la persona en els seu domicili, millorant-ne la qualitat de vida. S’ha augmentat el nombre d’hores del servei d’atenció al domicili, s’ha incrementat el número nombre de persones usuàries de teleassistència, ha baixat el nombre d’usuaris del servei d’àpats a domicili -encara que hagi augmentat el nombre d’àpats fets-, s’ha fet una enquesta del grau de satisfacció a les persones usuàries per tal de millorar el servei d’àpats a domicili, el servei d’ajuda a domicili i el servei de teleassistència.
• Quant als serveis especialitzats: Disposem de 521 places de residència, 241 places de centre de dia, noves places d’estades temporals a les residències de gent gran amb dependència, i hem mantingut les places de “respir” per a la residència de discapacitats. Disposem d’un servei que valora la discapacitat. Mantenim els habitatges tutelats per a la gent gran, tot i que tenim llista d’espera de persones que sol·liciten el servei. I, gràcies a les entitats Integra i a la Cooperativa la Fageda, disposem de recursos tant ocupacionals com residencials per poder atendre les persones amb discapacitat psíquica greu, des del 0 fins als 99 anys.

2. Pobresa

En aquest apartat esmentem aquells recursos que pretenen cobrir les situacions de necessitats bàsiques com l’alimentació, l’habitatge, els subministraments de la llar, etc, sobretot produïdes per la crisi econòmica del moment actual.

Aspectes a destacar en aquest àmbit de treball:

• Les ajudes d’urgència social són la salvaguarda per a les persones que tenen les necessitats bàsiques no cobertes. Han augmentat un 19% respecte del 2011 les ajudes d’urgència social per cobrir especialment temes d’habitatge, subministraments de la llar (l’anomenada pobresa energètica).
• El Centre de distribució d’aliments és un servei gestionat per Càritas i Creu Roja, conjuntament amb el CASG. L’atenció en aquests darrers quatre anys augmenta un 58%: el 2011 es van atendre 460 famílies i el 2014, 729 famílies. Cal destacar que el 2012 es va canviar de local, la qual cosa ha millorat l’emmagatzematge dels aliments i l’atenció a les persones usuàries.
• El Menjador social és un servei adreçat a persones que estan en una situació de pobresa i alhora una situació de deteriorament personal. Pretén ser un recurs, que de manera temporal, asseguri una alimentació adequada a les persones que es troben en aquesta situació.
• Cal seguir treballant en desenvolupar un programa adreçat a persones en risc d’exclusió social que coordini els àmbits de l’habitatge, l’ocupació i les necessitats bàsiques.

3. Infància

Amb la idea de desenvolupar accions de manera transversal per assegurar els drets dels infants, el 2013 l’Ajuntament d’Olot va aprovar el Pla per a la Infància i l’Adolescència.

Aspectes a destacar en aquest àmbit de treball:

• Cal destacar la creació de l’Espai Famílies, un servei adreçat a infants i joves i en especial a les seves famílies. Una figura clau per aquest treball és el de la terapeuta familiar que treballa conjuntament amb els treballadors i educadors socials.
• Un pes important de la tasca és el suport als joves, que no estudien i no treballen, i per tant que tenen dificultats per accedir al món laboral.
• Un recurs important també són les beques per a activitats extraescolars que pretén contribuir a la igualtat d’oportunitats de tots els infants, donant-los l’oportunitat de participar en activitats de lleure, esportives i culturals.
• Cal fer esment al programa socioeducatiu en el lleure que porten a terme des del projecte Larai i de l’Esplai diari Garbuix (gestionat per Esplais la Garrotxa).
• La consolidació dels tallers de prevenció de drogodependències, violència i sida adreçats a infants i adolescents, que es realitzen en el marc de les escoles i instituts.
• I finalment, destacar també la tasca dels serveis de protecció als infants en situació de desatenció o maltractament.

4. Cohesió Social

El Pla per a la Inclusió i la Cohesió social és l’instrument per guiar les polítiques municipals d’aquest àmbit. És una eina de planificació per definir l’estratègia conjunta de ciutat que s’ha d’anar desplegant progressivament i que vol implicar a tothom, no  només de l’Ajuntament, sinó també a les entitats i ciutadans.

Aspectes a destacar en aquest àmbit de treball:

• El treball per donar suport a les entitats i reconèixer el seu valor a nivell de la ciutat són tasques importants, ja que entitats, voluntaris i associacions són agents socials clau per a millor la convivència i fer que Olot sigui una ciutat cohesionada.
• El programa de voluntariat i col·laboració ciutadana per promoure el compromís de dedicar temps lliure als altres i a la millora de la societat.
• El treball amb i per les associacions de veïns per fer el mapa de barris de la ciutat d’Olot, els nous criteris per a les subvencions municipals.
• El projecte veïnatge i convivència que permet treballar en els pisos, lloc de convivència i de conflictes també, a través de la mediació. I actuacions que promoguin compartir, aprendre dels altres com trobades entre presidents, veïns, per conèixer i cohesionar la ciutat.
• Un espai de relació, i per tant també de conflictes, és l’espai públic. La dinamització de l’espai públic amb la idea de fomentar la convivència. Cal conèixer i interactuar, ja que sovint allò desconegut ens fa por.

Tots aquest serveis i activitats són una pinzellada dels aspectes més rellevants d’aquest quatre darrers anys de les polítiques socials.

Pep Berga
Regidor de Benestar Social i Igualtat d’Oportunitats de l’Ajuntament d’Olot

[divider top=”0″]

Font de la imatge destacada: P1440886 de Xavier Béjar a Flickr sota llicència Creative Commons