PRIMAVERA INTERRELIGIOSA

Aquesta primavera, igual que ja fa uns anys, han coincidit celebracions religioses de diverses confessions que conviuen a la ciutat d’Olot. Musulmans, catòlics i sikhs han celebrat les festivitats més importants de les seves religions coincidint amb l’eclosió primaveral.

El final de Ramadà (Id al-Fitr) va ser el passat diumenge 30 de març i posa final a un dejuni diürn que s’allarga aproximadament 30 dies. És un dejuni no només de menjar, sinó també d’accions i pensaments que fan mal als altres i a un mateix. És un temps per la reflexió la pietat, la compassió i l’autoreflexió. La festa final comença amb una oració multitudinària a primera hora del matí i dura fins a tres dies i és motiu de trobades i visites familiars amb àpats molt elaborats i intercanvis de regals sobretot amb els més petits.

El Vaishaky es va celebrar a Olot el passat 6 d’abril omplint de colors els carrers amb els vestits tradicionals de festa de la comunitat sikh. Marca el principi del nou any solar i és una antiga festa de tradició rural de la regió del Panjab de l’Índia , que commemorava l’inici d’un nou cicle de la collita. Significa el naixement de la Khalsa (el 1699) que a grans trets marxa tot un codi ètic de conducta respectuosa per als sikhs. La celebració comença molt d’hora en el seu temple, al Morrot , i arriben fins al Pavelló Firal amb una desfilada mentre porten el seu llibre sagrat, amenitzada amb demostracions de diferents arts marcials, amb ofrenes florals, música i menjar tradicional per a tothom qui s’hi acosti.

Tot seguit es va celebrar la Pasqua de tradició cristiana el 20 d’abril , que finalitza la Setmana Santa i es commemora la mort i resurrecció de Jesucrist tres dies després de la seva crucifixió. El dia de la “mona” es celebra el dilluns de Pasqua i enguany va ser el 21 d’abril, d’arrels paganes lligades a la fertilitat, resurrecció i regeneració, que la tradició catòlica des del segle XIV va absorbir per donar pas a una tradició en la que els padrins i padrines regalen un pastís als seus fillols i filloles. Antigament les mones eren tortells i portaven tants ous durs com anys tenia l’infant. La xocolata és d’incorporació recent, fa uns 95 anys.

Finalment el 6 de juny serà la Festa del Sacrifici de la religió musulmana (Īd al-Aḍḥà). Es recorda un fet que es narra tant a l’Alcorà com a la Bíblia, quan Abraham va estar a punt de sacrificar al seu fill fins que un àngel li va aturar el braç, ritualitza la submissió i confiança en la voluntat de Déu .És un dia de perdó i d’oblidar malentesos i d’ajut als demés. Cada família sacrifica un xai (actualment a Europa es fa simbòlicament, en escorxadors autoritzats) i es queda una tercera part, regalant la resta.

Tot plegat conviu amb total normalitat a la nostra ciutat, en el marc de l’article 18 de la Declaració dels Drets Humans del 1978.

“Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança”.