Bloc — 11 febrer 2013

Com cada any, a la majoria de les organitzacions, aquesta és una època en què l’avaluació i la planificació prenen una especial importància. Encara que sembli estrany, ni que es tracti d’una vegada a l’any, retornen a les nostres orelles paraules que durant l’any es mantenen en un segon pla, com ara indicadors, memòria, objectius, dades, interpretació qualitativa, impacte, etc.

L’Administració Pública actual és filla de l’administració burocràtica que tant bé va descriure Max Webber al segle XIX. Una administració feixuga, orgànica, jeràrquica i obsessionada en els procediments, enlloc dels resultats. Una administració que basava gairebé en exclusivitat la seva eficiència en el seguiment estricte dels procediments establerts, la qual cosa convertia al treballador públic en un simple autòmata que s’havia de limitar a complir amb allò que el procés establia.

Afortunadament, aquest model d’administració pública ha anat evolucionant i són cada dia més les veus que reclamen un nou model d’administració en la qual paraules com innovació, creativitat o flexibilitat siguin cada vegada més familiars. Iniciatives com la Xarxa d’Innovació Pública o l’estudi “Els motors de la innovació pública”, coordinat pel catedràtic de Ciència Política  de la UAB, Quim Brugué, demostren que s’estan fent passos per avançar cap a un nou model d’administració.

Avaluar i planificar són dues cares d’una mateixa moneda. Planifiquem per arribar a una destinació concreta i avaluem per comprovar si realment hi hem arribat, i de quina manera ho hem fet. Les administracions públiques en general i els serveis socials en particular són poc propenses a l’avaluació i la planificació. Si bé és cert cada vegada més les administracions estan fent esforços per millorar en aquest àmbit (vegeu, entre altres, iniciatives com els Plans d’acció local en matèria de serveis socials) és cert que encara hi ha dèficits, limitacions i aspectes que dificulten la seva interiorització en la pràctica quotidiana.

Un dels aspectes que limiten l’avaluació és que habitualment s’ha entès com a sinònim de control, i el control com un element de càstig cap a aquells que no complien amb el que se’ls demanava. Per contra, l’avaluació s’hauria d’entendre com un instrument de millora de les nostres actuacions. Només si avaluem els resultats i els impactes de les nostres intervencions podrem assegurar que estem assolint el que ens plantejàvem, podem detectar les disfuncions que es produeixen, podem introduir millores, etc… I és que l’objectiu de qualsevol intervenció pública no és cap altre que transformar una realitat existent per millorar-la.

A més, l’avaluació hauria de ser un element de rendició de comptes i transparència cap a la ciutadania, dues pràctiques molt poc habituals encara ara a les administracions.

Una altra de les limitacions que dificulten l’avaluació i la planificació són les limitacions metodològiques dels professionals. Aquest fet dificulta que es portin a termes projectes d’avaluació i planificació ja que exigeixen temps, capacitats i habilitats. A més, calen entorns organitzatius que ho afavoreixin, que animin als professionals i que els demanin projectes d’aquest tipus.

Finalment, cal tenir en compte que hi ha determinats àmbits, com els serveis socials, en els quals es fa difícil avaluar l’impacte de les actuacions. I què vol dir impacte? Doncs, en qualsevol intervenció podem mesurar els resultats; per exemple, si organitzem un curs per promoure les capacitats dels pares i les mares per educar els seus fills, podem afirmar que s’han fet x cursos amb l’assistència de x pares i x mares. Però, aquest resultat, més enllà d’informar-nos sobre l’assistència,  ens garanteix que s’han complert els objectius que es perseguien? Com podem conèixer l’impacte, que no és res més que saber si els pares i mares tenen més recursos i capacitats per educar els fills i que efectivament ho fan millor? Com podem saber que la millora –o l’empitjorament- es deu a la nostra intervenció, i no pas a altres factors?

Tot plegat, complex. Però no per això s’han de fer passos enrere. Tot el contrari. Ens queda molt camí per córrer i entre tots plegats –sense que cadascú faci la guerra pel seu compte- hauríem de ser capaços d’avançar per construir una administració pròpia del segle XXI.

Comparteix

(5) Readers Comments

  1. Molt bona reflexió, et permet veure com es feien les coses i com es preten fer-les. Per tant, és molt pedagògica i demostra que l’administració pública està fent passos per modernitzar-se.

    Segurament entrem en temps on l’avaluació i l’impacte esdevenen molt importants, i ho és perquè precisament en èpoques d’escassetat de recursos avaluar per saber si els diners estan ben invertits o no és primordial.

    En definitiva, veig com un repte de tots els professionals fer-se les preguntes correctes (i en el blog se’n fan algunes de molt encertades) i abordar-les entre tots.

    Moltes gràcies!

    • Eduard,
      Estic d’acord amb tu que una de les coses bones del moment actual és que ens obliga a pensar en termes de planificació i avaluació, ni que sigui per la senzilla raó que la manca de recursos ens obliga a explicar molt bé què s’ha aconseguit amb els recursos públics que s’han destinat.
      Seria desitjable, però, que més enllà dels moments de crisi, aquesta fos una pràctica que s’anés incorporant en el dia de les nostres administracions.
      Gràcies pel teu comentari.

  2. M’ha cridat especialment l’atenció el començament del post amb això de “ni que es tracti d’una vegada a l’any, retornen a les nostres orelles paraules que durant l’any es mantenen en un segon pla, com ara indicadors, memòria, objectius, dades, interpretació qualitativa, impacte, etc.” Perquè crec que, en sí mateix, és un símptoma de la dificultat de la planificació per desenvolupar-se com a eina d’una manera complerta; ja que si fes el servei pel que està pensada, es a dir, per guiar les actuacions al llarg d’un període determinat, els objectius i els indicadors serien referents constants al llarg de tot aquest temps i no tan sols un cop a l’any.

    Crec que un dels motius d’aquesta manca d’integració de la planificació amb algunes organitzacions públiques és el fet de no adaptar el mètode al vocabulari i idiosincràsia de la pròpia organització, cosa que sí aneu fent vosaltres al llarg dels darrers anys i que us permet instal•lar les il•lusions i desafiaments de l’organització en un espai que cada cop és més còmode per treballar-hi.

    Un post molt encertat que presenta a parts iguals i equilibrades la realitat i possibilitats de la planificació com a eina de treball i que afegeix el valor de l’experiència d’una organització que reflexiona des de ja fa uns anys sobre aquest tema. Gracies!

    • Manel,
      La veritat és que aquesta frase està escrita amb tu to provocador. Segurament és exagerat afirmar que només una vegada a l’any ens plantegem aquests termes, però com bé saps no són conceptes plenament integrats en les dinàmiques de treball.
      Sense cap mena de dubte que com en molts altres temes cal que les organitzacions afavoreixin les condicions per tal que pràctiques com aquestes formin part del seu dia a dia. Sense una organització que cregui en la planificació i l’avaluació difícilment trobarem professionals disposats a practicar-la habitualment.
      Gràcies pel feed-back!

  3. Molt bon post i la reflexió m’ha semblat fantàstica.
    Crec que tots els professionals sabem la importància de fer una bona evaluació i planificació futura, però per altra banda, també crec que ens falta aprendre molt per saber i poder-ho fer bé.
    Malauradament potser no hi dediquem (sigui quina sigui la raó) el temps ni els esforços necessaris. Només amb una bona evaluació es pot fer una futura bona planificació i per això, potser cal que els professionals obrim una mica més la ment i siguem capaços de fer una bona autocrítica, acceptar les crítiques de tercers i saber veure allò que no funciona per canviar-ho. Penso que aquest és un aspecte que cal canviar i com molt bé explica el post, ja s’està començant a treballar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *