Bloc — 18 octubre 2012

En uns moments com els actuals, que la comunicació està a l’ordre del dia de moltes empreses, institucions, etc… és important parlar de la comunicació no verbal, de tot allò que no diuen les paraules i que porta implícit el 93% del missatge. I és que diferents estudis avalen que només un 7% del contingut dels missatges és verbal mentre que el 93% restant és tot allò que acompanya a les nostres paraules: la manera de parlar, la postura, l’aparença, els moviments que fem, els gestos, la mirada, les expressions facials, l’espai, els sorolls….

L’especialista en cinèsica (estudi del llenguatge corporal), Ray Birdwhistell, va arribar a la conclusió que bona part de les comunicacions humanes són inconscients i amb els seus estudis i observacions va concloure que els gestos varien segons la cultura o societat d’on prové una persona. No gesticulen igual les persones orientals que les africanes o les europees. Gestos que poden ser obvis i entenedors per nosaltres poden confondre o fer perdre a algú d’una altra cultura. Però de què depèn que una persona gesticuli més o menys? Com dèiem, de la cultura però també dels hàbits familiars i del grau de formalitat de la situació i és que no gesticularem de la mateixa manera en una cerimònia que en una reunió amb amics.

A la nostra feina, sovint ens trobem davant de persones que no comprenen el nostre idioma i la única eina que podem utilitzar per comunicar-nos amb ells, son els gestos. Quan parlem el mateix “idioma” gestual no hi ha problemes, però quan tampoc s’entenen aquests gestos, ni s’interpreten correctament, comença el verdader problema. Un mateix gest pot significar coses completament oposades a diferents parts del món. Una persona sud-americana abraçarà a algú per tal de consolar-lo i en canvi una d’oriental no tolerarà aquest contacte físic i ho viurà com un atac.

Un exemple d’incomprensió gestual me’l vaig trobar en primera persona a la Xina. Em trobava amb un grup d’estudiants el primer dia del primer curs d’espanyol. Cap d’ells sabia cap paraula en castellà i jo de xinès poc. Un d’ell em diu “quing, wo shiang shuo gei nin”. L’expressió de la meva cara li va portar a entendre que jo no havia entès res del que em deia…. Així que de seguida el noi es porta el dit índex al nas, després cap als llavis de la boca, seguidament m’estén la mà dreta amb el palmell enlaire cap a mi i em fa una reverència…. No em vaig moure, l’expressió de la meva cara no va canviar… no vaig entendre res!. Amb el temps vaig saber que quan un xinès es porta el dit índex al nas, vol dir “jo”. Quan es porta el dit índex als llavis no vol dir “silenci” sinó que significa “parlar” i que quan estenen la mà amb el palmell enlaire cap a tu, no vol dir que et donin res, sinó que vol dir “tu”. Aleshores vaig entendre que el que m’havia intentat dir aquell noi era que volia parlar amb mi.

Podria explicar molts exemples de les diferencies gestuals entre cultures i de ben segur que tots ens hem trobat davant una situació d’incomprensió verbal i gestual. I algú es pot preguntar: hem de conèixer el significat de tots els gestos per tal de poder-nos comunicar correctament amb algú d’una altra cultura? El coneixement de la comunicació no verbal és una habilitat que enriqueix les nostres relacions i té molt a veure amb les nostres emocions i amb els trets de la nostra personalitat i actituds. És important aprendre a interpretar els senyals no verbals que emeten els altres i també saber comunicar adequadament el que volem expressar. Cal treballar la percepció d’aquests senyals diversos, tot educant la nostra sensibilitat.

Una de les tasques més importants de la nostra feina és l’escolta i per desenvolupar-la correctament hem d’utilitzar la nostra oïda però també la nostra mirada, comprensió i actitud empàtica. Si observem les reaccions del nostre interlocutor podem rectificar o no els nostres gestos i de ben segur que no hi haurà males interpretacions.

Coralí Balés és educadora social del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

 

Comparteix

(0) Readers Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *