Reflexions entorn la comunicació dels i les joves i el seu entorn

Des de l’Àrea d’ Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa vam participar en una jornada de formació per a joves brigadistes de la Garrotxa que aquest estiu de forma voluntària han col·laborat en serveis en benefici del seu municipi, i que tenia per objectiu treballar els valors que defineixen la finalitat de la seva tasca -el voluntariat, el compromís, la gestió de conflictes, i el treball en equip-. Durant aquell matí varem poder observar aquells aspectes que tenen a veure amb la comunicació dels i les joves i el seu entorn.

Avui dia, podem parlar que estem immersos en l’era de la comunicació global. Els nostres missatges arriben a tot arreu. Tal com diu en Manel Castells, sociòleg i director del centre de recerca IN3 de la UOC, “Pensa localment i actua globalment. Pensa en funció de qui ets tu, la teva identitat, la teva llengua, la teva cultura, el teu país… Tot el que ens dóna sentit. Però a partir d’aquí, cal actuar en els circuits en què realment es decideixen les grans coses”. Per tant, quan comuniquem hem de tenir en compte que el nostre missatge esdevé global i que fins i tot el silenci és una forma de comunicar-nos i d’expressar-nos.

Si observem el jovent que varen venir aquell dia, probablement la gran majoria pot explicar la seva vida a través de les tecnologies. Podem saber quina música li agrada a través de l’Spotify, què veu a través de l’Instagram o Flickr, què pensa a través del Twitter, què fa a través del Facebook o Tuenti, i com se sent a través dels emoticonos del Whatsapp i que en els últims temps envaeixen les xarxes socials. En definitiva, qualsevol jove es comunica i expressa a través de les xarxes cosa que implica que sigui accessible per tothom. Però aquest és l’únic canal de comunicació? És un canal, sobretot fàcil, i immediat. Però quan la comunicació es presenta cara a cara vam observar la dificultat que tenien de posar paraules i externalitzar el que pensen i sobretot el que senten. En altres paraules tenen dificultats d’expressar-se, de prendre consciència d’allò que fan i el per què ho fan.

Reflexionant sobre tot això ens preguntem, quin rol té el nostre sistema educatiu en tot això? i nosaltres com a adults/es?

Per una banda, el model actual de sistema educatiu, predomina la racionalitat cartesiana i que defineix les civilitzacions occidentals. Tal com deia Descartes “La raó o el judici és l’única cosa que ens fa homes i ens distingeix dels animals”. Per tant, centra l’aprenentatge de l’infant en la raó i en la construcció del raonament lògic. En aquest model l’educació emocional encara no hi és present. Per altra banda, els adults, sovint no entrem a dialogar sobre el que pensen en situacions de la vida quotidiana, hi ha una tendència més forta cap la recriminació i no cap la construcció. La família també juga un paper essencial, com transmissora de valors, així com en les pautes educatives i de comportament dels seus fills i filles que transmeten a través de les seves accions més que del diàleg i sovint aquesta manera de fer propicia infinitat d’interpretacions.

El que vam aprendre d’ells o l’efecte mirall…

Les dificultats de la mainada i el jovent són un reflex de les nostres dificultats com a persones adultes, educadores… Nosaltres vam prendre consciencia de la dificultat que tenim com a adults i adultes (referents dels i les joves) una, d’expressar el que realment pensem, sentim i volem; i dos, de saber transmetre els nostres valors.

El nostre repte com adults i adultes!

D’ajuda’ls en aquest procés de reflexió i de prendre decisions, no tant de defensar idees sinó de saber-les argumentar i prendre consciència del valor d’allò que diem. Del valor de la paraula.

En definitiva, el jovent han de ser els protagonistes de la seva història. Els hem d’escoltar, i el més important és que hem de treballar des d’una vessant més emocional on cada individu és important per si mateix. Potser el resultat ens sorprèn i acabem per escoltar realment la seva veu.

Rosario Mantero, Tina Ruiz i Eduard Carrera, tècnics de l’Àrea d’Atenció a la Comunitat del Consorci