Bloc General — 06 març 2020
IMG_8761

“Ni el coronavirus ni el patriarcat impediran que la nostra veu es senti”*

Trenquem silencis, superem obstacles, irrompem intempestivament l’espai públic , transformem el llenguatge, combatem les múltiples violències, desafiem les estructures jeràrquiques i arcaiques… no som unes quantes, som moltes, i no som d’aquí, sinó de tot arreu del món… Ens movem, no com formigues silencioses, sinó com les ones del mar pressentint les tempestes: organitzadament a vegades, de forma imprevista i espontània altres, però sempre disposades i en alerta.

Des de fa moltes dècades els moviments de dones i col•lectius LGTBI van interrompre el flux quotidià amb la seva presència col•lectiva al carrer, i van fer de l’espai públic un espai de participació i debat. En definitiva, van convertir el carrer en un actuar col•lectiu, i el van transformar en espai polític perquè com va dir Kate Millet: allò que és personal és polític.
Pressentint la remor que s’acostava Nacions Unides va declarar el 1975, l’Any Internacional de la Dona.

Els fets més significatius a Catalunya són :

1970: Associacions, grups i manifestacions reclamen l’alliberament de les dones, més de 3000 persones participen a les jornades catalanes de la dona (1976), es legalitzen els anticonceptius (1977), es deroga la llei de perillositat i rehabilitació social (1979).
1980: L’activisme feminista reivindica la seva independència respecte d’altres lluites polítiques. Paral•lelament es consolida un feminisme institucional (1989), es legalitza el divorci (1981), es celebren les segones jornades catalanes de la dona (1982), es despenalitza l’avortament en determinades condicions (1985), es crea Ca la Dona, espai de trobada de feminismes diversos (1988).
1990: Es reconeix la intersecció de les opressions (gènere, raça, classe social, «discapacitats») es multipliquen els estudis de gènere a la universitat i s’enriqueixen amb la perspectiva postcolonial; es publica El gènere en disputa de Judit Butler (1990) que popularitza la teoria queer, es crea la Xarxa de Feminisme de Catalunya (1996), es fan les primeres grans exposicions d’art feminista a l’estat espanyol.
2000: Els moviments feministes centren la lluita contra les desigualtat a l’espai domèstic (doble jornada, tasques de cura), laboral (bretxa salarial, sostre de vidre), judicial, etc. Gràcies a les mobilitzacions feministes s’aprova la Llei contra la violència de gènere 2004, s’autoritza el matrimoni del mateix sexe (2005), el moviment feminista activista post-porno proposa una nova relació entre feminisme i sexualitat, neix el Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnameson (2004), s’aprova la llei per l’eradicació de les violències masclistes contra les dones (2008).
2010: Moviments internacionals com el «Metoo» que denuncia les agressions sexuals o el «Niunamenos» contra els assassinats masclistes. Avancen els nous transfeminismes així com els feminismes decolonials i racialitzats i gràcies a la movilització, fracassa l’intent de restringir el dret a l’avortament (2014), s’aprova la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes (2015), vaga i manifestacions multitudinàries pel 8 de març (2018), la sentència de “la manada” genera manifestacions de rebuig arreu que visibilitzen el poc emparament judicial contra les violències sexuals (2019).
Aquests moviments de dones i feministes han generat per una part, el reconeixement institucional a les reivindicacions plantejades per tal d’eliminar les diferents manifestacions de discriminació i desigualtat que es viuen encara a dia d’avui en àmbits social, polític, econòmic i cultural, i per l’altra que es configurin polítiques públiques en matèria d’igualtat de gènere que creïn i garanteixin les condicions necessàries per permetin a dones i homes gaudir en condicions d’igualtat tant en l’àmbit públic com privat.

A La Garrotxa, aquest 8 de març, s’han organitzat múltiples activitats que van des dels moviments socials, entitats i associacions com també des dels diferents ajuntaments i serveis municipals: xerrades, programes a mitjans de comunicació, teatre, exposicions, cinema, manifestacions, castells, performance, àpats populars… per visibilitzar el moviment de dones i feminista i reivindicar els drets i llibertats que encara que ens queden pendents.

[…]

Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per estandard.

Bruixes d’ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s’escamparà la vida
com una dansa vegetal.

Dins la pell de l’ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.

Cançó de fer camí. Maria Mercè Marçal

*Pepa Ràfols (@pepajade) Autora de la imatge i la frase.

Comparteix

(0) Readers Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *