8 de març: per unes condicions de treball dignes

Avui és un dia internacionalment conegut, el dia de la dona treballadora. Les dones treballem en l’àmbit productiu -el del mercat laboral- que és valorat, reconegut, cotitza, dóna prestacions i es reconeix al PIB. Alhora en fem un altre que és imprescindible per a la sostenibilitat de la vida humana i malgrat tot és menystingut i no remunerat, és el que es coneix per treball reproductiu: el treball domèstic i de cura.

El fet que el treball domèstic i de cura no es valori, ni sigui assalariat, ni tingui drets socials o laborals és producte de la invisibilització que es fa d’ell i de les persones que el realitzen, que són majoritàriament dones perquè són tasques eminentment feminitzades, persones amb més facilitat de patir violències i pobreses.

Segons l’ecomonista Amaia Pérez Orozco el que caldria és incloure la diversitat socioeconòmica entesa com un circuit integrat de producció-reproducció, treball remunerat-treball no remunerat i mercat-estat-llars, valorant en quina mesura aquest circuit genera condicions perquè una vida sigui possible, perquè mereixi ser viscuda i entenent que les relacions de poder es construeixen mitjançant els seu funcionament. Així doncs, l’economia de les cures situa al centre el benestar -situa al centre la vida- mentre que l’economia productiva posa el benefici econòmic al centre de l’activitat econòmica -situa al centre els diners-.

Les cures fan referència a totes les feines que fan que una persona pugui participar de la vida productiva. En aquest sentit, l’economia de les cures posa de manifest que el canvi de distribució social ha de passar per un canvi en la distribució de les cures emfatitzant que les persones som interdependents i que la interdependència hauria de ser un tema de responsabilitat social i política assumit per totes les persones, amb un repartiment equitatiu de temps i treballs (mercantil i de cura).

Les dones som les principals encarregades de la reproducció social: la reproducció de la força de treball, la cura de les persones, el manteniment de les llars i les treballadores de les feines feminitzades més precàries i amb sous inferiors a la mitjana: servei domèstic i de cura, sanitat, educació, administració, hoteleria, serveis, comerç, neteja, etc.

És per això que avui 8 de març, una vegada més, es reivindica -entre d’altres- la fi de la discriminació laboral per raó d’ètnia, gènere, classe, edat, creença i sexualitat; es qüestiona la segregació vertical i sectorial, s’exigeix la fi de l’assetjament a la feina, es reclama la igualtat salarial i mesures que contribueixin a la corresponsabilitat de dones i homes en l’exercici de les cures, es demana un repartiment de la riquesa i de tots els treballs (reproductius i productius), també d’aquells tradicionalment feminitzats o inserits en l’economia considerada informal, així com el seu reconeixement social, laboral i econòmic; i es reclamen lleis i reformes laborals que promoguin la igualtat i condicions de treball dignes.

Comissió d’Igualtat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa