Vols un canvi? No el busquis a fora que tot és dins teu

Fa uns mesos, tècnics del Consorci van poder participar en una formació organitzada per la Fundació Pere Tarrés sobre “La gestió de l’estrès per a professionals de l’àmbit social”, mitjançant la qual van poder aprofundir en el funcionament i l’afectació de l’estrès, i van adquirir i desenvolupar tècniques de prevenció, afrontament i gestió adequades. A tall de resum podríem dir que:

Cada vegada parlem més de l’estrès i com aquest es manifesta en el nostre organisme. Qui no ha tingut mai mal de cap de l’espessor de temes en una reunió? O mal de panxa de nervis en una entrevista de feina? O mal d’esquena del pes d’un problema que no et pots treure de sobre? O insomni perquè no hi ha maneres de trobar feina? O mal humor i evitant el contacte amb la gent del voltant? O mala o poca concentració en moments determinats? Tots, alguna vegada hem passat per alguna d’aquestes experiències. I, tots, d’una manera o altra, ho hem pogut atribuir a l’estrès.

Els estímuls que provoquen aquestes manifestacions en el nostre organisme poden ser molts i diversos: la pèrdua d’una persona estimada, d’un objecte apreciat, canvis, migracions, fracàs, pressions econòmiques, sobrecàrregues de feina, quedar-se sense feina, ambient competitiu, la notícia del diagnòstic d’una malaltia, etc. Són molts els motius que ens els poden provocar, i més en aquesta societat actual, canviant i ràpida.

Però no ens hem de quedar amb la idea que l’estrès és un problema, sinó una alerta gràcies al conjunt d’aquestes reaccions fisiològiques que preparen l’organisme per a l’acció. L’estrès és un procés ampli d’adaptació al medi en el qual s’impliquen les nostres respostes, que poden ser:

• Afrontar la situació que ens ha generat l’estrès de manera directa, reconeixent que hi ha un problema i que és necessari que hi trobem una solució.
• Comprometre’s a optar per un objectiu realista quan no és pràctica la solució o objectiu ideal.
• Fugir i evitar el problema.

Quina és la resposta que té més pes en tu, en el dia a dia?

No perdem de vista l’estrès anomenat positiu, que és quan la relació de les impressions del món extern i de l’intern no produeixen un desequilibri orgànic, i el cos és capaç d’afrontar les situacions. Aquest tipus d’estrès és un estat de consciència en el qual el pensament i l’emoció semblen organitzar-se per proporcionar un efecte general d’alegria, de satisfacció i d’energia vital.

Les tècniques de relaxació tenen com a objectiu principal aquest estat d’estrès positiu, per aconseguir actuar en un món sense els efectes negatius de l’estrès i per preparar-nos per a una vida creativa. L’estrès positiu no només fa incrementar la vitalitat, la salut i l’energia, sinó que també facilita la presa de decisions per al desenvolupament de cada persona i permet un nivell de consciència capaç de sentir la vida com una experiència única i valuosa. Quina és la teva manera de sentir? Vols un canvi? Quin és el teu sentit? No el busquis a fora, que tot és dins teu.

***

La música és dins meu

“Nicolo Paganini (1782-1840) va ser i encara és considerat un dels més grans violinistes de tots els temps, però això no el va eximir de patir algun contratemps anecdòtic…

En una ocasió, es disposava a actuar davant un gran teatre ple de públic, que el rebé amb una gran ovació. Al moment d’aixecar l’arquet per tocar s’adonà, consternat, que el violí que sostenia no era el seu. Per error, tenia a les mans el violí d’un company seu. Per a un músic com ell, això era impensable, i se sentí molt angoixat sense el seu estimat violí. Tanmateix, comprengué que no li quedava cap altra alternativa que començar el concert, i es va posar a tocar.

Es diu que aquell fou el millor concert de la seva vida.

Un cop acabada l’actuació, al camerino, Paganini, mentre parlava amb un altre company músic, va fer aquesta reflexió:

“Avui he après la lliçó més important de tota la meva carrera. Fins fa pocs instants, creia que la música era al meu violí, però ara m’he adonat que la música és dins meu, mentre que el violí només és l’instrument a través del qual les meves melodies poden arribar als altres.”

Conte “La música és dins meu” del llibre Tu mateix! Relats d’ecologia emocional de Jaume Soler i Maria Mercè Conangla.

***

Servei d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa

Font de la imatge destacada: Violin de Rocky Lubbers a Flickr sota llicència Creative Commons