L’edat explica cada vegada menys

Aquestes paraules són una manera molt senzilla de resumir el que van ser tres dies de debat, dades, reflexió i estratègies entorn a l’autonomia de les persones grans i, sobretot, en com els professionals de diferents àmbits ens anem adaptant a un dels grans reptes europeus actuals: l’envelliment de la societat de manera activa i saludable.

Participar en espais de reflexió i coneixement com aquest són molt útils per a persones que estem començant a repensar (i volem seguir-ho fent), conceptes com el d’envelliment actiu, gent gran activa i altres termes que s’han utilitzat durant un temps i que actualment són qüestionats pel seu significat i sobretot pel fet que, en aquests casos, el nom condiciona el contingut i li dóna un significat amb el qual moltes de les persones que en principi s’hi haurien de sentir identificades, ja no s’hi senten.

Es miri des d’on es miri la conclusió a la qual s’arriba va molt lligada al titular d’aquest escrit: “L’edat explica cada vegada menys”. El que sí que explica i ens dóna la possibilitat de conèixer i connectar amb les persones (siguin de l’edat que siguin) és la seva trajectòria vital, desitjos, potencialitats, decisions…

S’ha d’obrir el ventall de possibilitats i pensar en programes adreçats a persones autònomes i també a persones no tan autònomes entenent l’autonomia no com a independència sinó com a poder de decisió sobre tot allò que m’afecta. Som en relació als altres i necessitem dels altres per ser.

S’ha de tenir en compte a l’hora de definir polítiques públiques que hem d’anar cap aquí i cal, per tant, plantejar polítiques per a tota la població deixant de banda, també, l’edat.

Estel Muntada, tècnica del servei d’Atenció a la Comunitat del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa