Seguim “amb les persones”

La memòria anual és l’instrument del qual es dota el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa (CASG) per mesurar l’abast i l’evolució de les necessitats socials a la comarca, així com els recursos que s’articulen i els que serien necessaris per fer-hi front.

A partir dels indicadors que ens serveixen per fer el diagnòstic social, les dades de context i els indicadors de necessitat social, hem pogut identificar les principals necessitats socials de la Garrotxa i mesurar l’acció realitzada pels Serveis Socials sobre aquestes necessitats. L’objectiu de tot plegat és disposar de la informació necessària per a la presa de decisions en el marc de la planificació de noves accions i nous reptes.

Pel que fa a les dades de població, la Garrotxa és la 22a comarca més poblada del país, tot i que aquest 2016 ha tingut un lleu decreixement, fet que ha trencat la dinàmica dels darrers 3 anys, i se situa en un total de 55.999 persones. Es manté també com la 2a comarca de la província de Girona amb una població més envellida, darrere del Ripollès. I si ens fixem en la dada de les persones més grans de 85 anys (sobreenvelliment), mentre que representen el 2,9% de la població catalana, a la Garrotxa el percentatge s’enfila fins al 4,2%. Un altre dels elements destacats en la demografia de la comarca ha estat l’arribada de població estrangera, que s’ha reduït significativament en els darrers anys, especialment a partir de 2008, amb l’esclat de la crisi econòmica internacional.

Pel que fa referència a la distribució territorial de la població, la Garrotxa compta amb 21 municipis, amb una forta influència de la seva capital, Olot, i 20 municipis amb menys de 3.000 habitants.

El 2016 s’han mantingut els indicis de millora de la situació social i econòmica de la comarca, especialment pel que fa a la reducció de les xifres d’atur, del 10,2% de l’any passat al 8,88% d’enguany. Malgrat les millores substancials en les dades d’ocupació, no es pot oblidar que les característiques i les condicions del mercat laboral actual han empitjorat, per la qual cosa, l’accés al mercat de treball no permet a una part important de la població viure amb una certa dignitat, ja que, tot i treballar, aquestes persones tenen dificultats per assumir les despeses bàsiques de la llar: habitatge, subministraments, alimentació, despeses derivades de l’educació dels fills, etc.

D’aquesta manera, una part important de la població garrotxina es manté en situació de vulnerabilitat social, i les seves necessitats socials, és a dir, les que repercuteixen en la seva autonomia personal, en una millor qualitat de vida, en les relacions interpersonals i socials i en el benestar de la col·lectivitat, no estan totalment cobertes.

L’acció que hem realitzat des dels Serveis Socials per atendre aquestes necessitats ha estat:

El Servei d’Atenció Social Bàsica (SBAS),que ha atès 4.482 persones (xifra que correspon a 3.159 nuclis de convivència). A banda de les persones ateses directament pel Servei, les intervencions realitzades pel Servei d’Atenció Social Bàsica han beneficat 6.574 persones. Les problemàtiques relacionades amb l’autonomia i la salut són les majoritàries, seguides de les mancances econòmiques i les problemàtiques laborals.

Prevenció i atenció a l’exclusió social: Les dades dels diferents serveis mostren un estancament tant del nombre de beneficiaris com de la intensitat i les necessitats de les persones ateses. És a dir, el nombre de persones usuàries dels serveis no augmenta, però la situació de vulnerabilitat de les que són ateses es cronifica i no millora substancialment. Ho podem veure, per exemple, en els resultats del Centre de Distribució d’Aliments, o de les Ajudes d’Urgència Social per poder fer front a necessitats bàsiques de subsistència.

Infància i famílies: El 2016 hem creat l’àmbit d’Infància i Família dins la Cartera de serveis d’Infància i Família del CASG; aquesta respon a la voluntat d’incloure i aglutinar tots aquells serveis i projectes del Consorci que tenen per objectiu treballar per al benestar dels infants i les famílies, amb una visió global i transversal.

S’hi inclouen des dels serveis que realitzen accions de promoció, prevenció i orientació, fins als que duen a terme programes específics de suport i tractament social per als infants i adolescents que es troben en una situació de risc d’exclusió social, els serveis de protecció per a la infància en situació de risc greu de maltractament i exclusió social o els serveis d’informació, assessorament i atenció a les dones.

Promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència: La població major de 65 anys de la Garrotxa representa un 40% del total, i és especialment significatiu que un 52,5% d’aquest percentatge són persones més grans de 85 anys. La majoria d’aquestes persones són dones i viuen soles. Per aquest motiu, la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència són prioritàries. Els serveis al domicili continuen amb la tendència a l’alça, ja que possibiliten que la persona pugui seguir a casa, que és el que desitja la majoria de persones grans. Pel que fa referència a la valoració de la discapacitat, aquest 2016 s’han valorat 457 persones, un 42% més que l’any anterior.

Atenció a la comunitat: S’ha continuat intervenint amb i per a les persones per promoure la igualtat d’oportunitats i millorar la cohesió social, tant a Olot com en diferents municipis de la comarca. Així, s’ha desplegat el Servei de Primera Acollida a la comarca; s’han posat els fonaments del que serà el Servei Integral de Suport a l’Associacionisme; s’ha promogut la convivència i la gestió positiva dels conflictes, tant als blocs de pisos com a l’espai públic, i s’han impulsat accions per a la prevenció i sensibilització per a una societat més justa i cohesionada.

A més, el CASG ha seguit treballant en altres projectes estratègics, com ara la coordinació entre els serveis socials i els diferents serveis i recursos que han de donar resposta a la manca d’habitatge; l’augment de la nostra presència als centres educatius i la consolidació del treball conjunt, l’anàlisi dels serveis d’atenció domiciliària i la definició del nou model d’atenció integrada entre salut i serveis socials, i la implementació de l’administració electrònica, entre d’altres.

Podeu consultar la memòria completa aquí.