Bloc — 22 abril 2020
Photo credit Matthias Zomer

“Només fa 2 mesos que va arribar però se li han fet eterns. A la nit, a vegades, es desperta sense saber on és i instintivament allarga la mà buscant en Pablo Esteban. Però el seu petit no hi és i quan se n’adona sent una fiblada al mig del pit.

Al principi plorava en silenci. Ara fa el cor fort i apaivaga el dolor pensant en com de bé deu estar el petitó amb els diners que envia. 

Els avis que cuida són amables i els seus fills també la tracten bé. Sovint li diuen que han fet tanta sort amb ella, que és tan trempada, i que si vol buscaran un advocat per arreglar-li els papers. Ella agraeix els compliments però no es veu capaç d’aguantar els 3 anys que fixa la legislació espanyola.

Dissabte i diumenge baixa a Girona on una família de compatriotes la deixen dormir al sofà llit del menjador una nit a la setmana per 60 euros al mes. Ho troba car, però li agrada fer vida amb ells. És el més semblant a tornar a casa. Diumenge a la tarda agafa l’autobús i torna al poble abans que marxi el fill que ha passat el cap de setmana amb els avis.

Avui, però, també hi havia la Paula, la neta més petita dels avis a qui cuida que té quasi la mateixa edat que el seu  Pablo Esteban. Ella ha aguantat el somriure durant uns segons, després s’ha excusat, s’ha tancat a la seva habitació i ha esclatat a plorar. 

Mentrestant la mare de la Paula sent com, al mig del pit, alguna cosa que comparteixen totes les mares se li clava encara més endins que la vergonya, la tristesa i la ràbia”.

Aquesta situació no és real, però si reflecteix la historia de tantes cuidadores que deixen el seu país d’origen, les seves costums, els seus familiars, per trobar una vida millor aquí. Però el camí per aconseguir-ho no és fàcil. I el que s’intenta des del Consorci d’Acció Social és dignificar la vida d’aquestes persones perquè ens preocupa les precàries condicions en les que la majoria de vegades  realitzen la seva tasca de cuidadora. Volem donar importància a la tasca que fan, sovint massa invisibilitzada i poc valorada.

El 2016 ja vam realitzar un informe Les cuidadores 24h que posa de manifest la vulnerabilitat i invisibilitat de les tasques que fan les cuidadores i les necessitats i dificultats amb les que es troben. Aquest fou el punt de partida de l’inici d’un projecte per tal de poder arribar a aquest col·lectiu i donar-li l’atenció que es mereix. 

Comparteix

(0) Readers Comments

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *